Catégorie : Actualités

De gas cancerigèn dins l’aiga potabla de cèrtas zònas ruralas

Jornalet, gaseta occitana d’informacions

Cinc nòus recorses son estats depausats per de particulars dins los departaments de Gers, Corresa e Dordonha per denonciar la preséncia d’un gas cancerigèn dins l’aiga potabla: lo clorur de vinil monomèr (CVM). Segon las informacions reveladas per France Inter lo 14 de març de 2026, aqueste gas, classificat coma “cancerigèn certan”, es relargat per de vièlhas canalizacions en PVC pausadas dins los ans 1970.

Segon l’avocata Gabrièla Gien, lo problèma tòca sustot las zònas ruralas, en particular los vilatges situats en cap del ret de provesiment. «Aquí, la demanda en aiga es mai febla e lo gas CVM a tendéncia a estagnar, çò que fa créisser la concentracion», çò explica.

Al total, un trentenat de particulars an ja depausat de recorses contra aquesta pollucion de l’aiga. D’autras proceduras judiciàrias èran ja estats iniciadas en d’autres lòcs de l’estat: doas associacions del departament de Sarta en octòbre de 2025, e dins lo departament de Loiret en abril de 2025. Dins aqueste darrièr cas, dètz usatgièrs avián atacat lor sindicat de las aigas, estimant aver recebut en coneissença de causa una aiga polluida.

En Peiregòrd, après l’alèrta d’un particular, lo distribuidor d’aiga Suez afirma aver procedit sul pic a una purga de las canalizacions concernidas, abans de remplaçar lo tròç incriminat. Totun, un engenhaire del país, a l’origina d’un dels recorses, denóncia lo fach que «malgrat que se sàpia que las gents bevon una aiga potencialament polluida ne son pas prevengudas».

Paul fidèle de Bastir Occitanie

Membre de cette liste pour Toulouse qui s’est fait sacrifier par sa tête de liste incapable et de loin de pouvoir en assumer la campagne, Paul toujours volontaire pour les prochains combats avec toute l’équipe des occitanistes de Bastir Occitanie, des autres groupes avec entre autre : Stéphane, Claire, Sylvie, Jean-Luc, Jessica, Maxime, Jacques, Jessica, Evelyne …..etc…

Un Ultramarin, (Outre-mer) Occitan, à Marseille. »Je suis en déplacement à Marseille et non à Toulouse. Le monsieur derrière moi, c’est le candidat PAYAN, maire sortant de la Ville de Marseille. Il est candidat aux élections municipales, qualifié pour le deuxième tour à Marseille. J’étais à sa permanence pour apporter mon soutien à toutes les formations de gauche. Sans prise de tête, bien entendu. Car je suis fier d’être de gauche. De gauche un jour, de gauche toujours !!!

Paul CAÏUS-YOBO,

Président du CEGOM-RO Collectif des États Généraux de l’Outre-mer Région Occitanie- Bastir Occitanie – Toulouse Occitane – Occitania Pais Nostre –

– 12- L’Estivada 2026 se tendrà los 23, 24, 25 e 26 de julhet a Sébazac.

Per sosténer l’Estivada, aderètz a l’associacion La Gardarem ! 15€ per permetre al festenal panoccitan d’existir ! Visca l’Estivada !

L’estivada 2026 se tiendra les 23, 24, 25 et 26 juillet à Sébazac.

Pour soutenir l’Estivada, adhérez à l’association La Gardarem ! 15€ pour permettre au festival panoccitan d’exister ! Vive l’Estivada !— à Sébazac-Concourès.

Adiu e mercés Jean !

Com dejà evocat en ondas, lo Jean de la Personne que’ns deishè, quauques dias a.

Lo son tribalh de tria tà apitar cantèras, tà har descobrir cantas navèras, qu’an mercat tant de monde. Qu’èra de tots los combats tà la cultura nosta. Com per exemple dab la soa implicacion, enter autes, com president e benevòle de Ràdio País, dab la soa emission plan coneishuda, « Rose des sons ».

Aquiu donc l’aumenatge perpausat peu Yves Pédegert, dab Evelyne Hière, ad aqueste ligam : https://www.radiopais.fr/episode/1574

– Catalogne – LA LLENGUA: VEHICLE DE TRANSMISSIÓ DE LA IDENTITAT

Ja que darrerament parlem força de temes relacionats en la llengua, poso un trocet d’un article, que m’ha semblat força interessant, que parla de quan van sortir les variants dialectals.

Josep Moran i Joan Anton RabellaLA LLENGUA: VEHICLE DE TRANSMISSIÓ DE LA IDENTITAT
CATALANA AL LLARG DE LA HISTÒRIA, pp 163-164

5. L’EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA: EL SEGLE XV I EL PAS AL SEGLE XVI

L’extensió política i territorial de la Corona catalanoaragonesa durant els segles XIII i XIV comportarà l’expansió del domini de la llengua catalana, que formarà, per transposició, dialectes consecutius (el País Valencià i les Illes Balears durant el segle xiii, i l’Alguer durant el XIV). Tanmateix, a partir d’aquell moment, factors geogràfics, històrics, socials i interns aniran diferenciant els diversos dialectes del català sense trencar mai, però, la unitat estructural de la llengua parlada. Aquesta situació es farà evident a partir del final de l’edat mitjana, amb una llengua que presentarà algunes característiques més innovadores a l’àrea central enfront de les àrees laterals i de les que van ser colonitzades més tardanament, que mantindran vives formes que es perdran en la zona més dinàmica, com, per exemple, la conservació en nord-occidental i balear d’un terme com arena o en valencià i en rossellonès eixir, mots que eren comuns a tot el domini fins aquell moment.

D’aquesta manera, en la llengua medieval a partir del final del segle xiv i sobretot durant el xv comencen a aparèixer mostres de diferències diatòpiques i fins i tot algun exemple de l’existència de les varietats geogràfiques. Al final d’aquest període s’accentua el distanciament entre la llengua parlada —en un moment en què es va diferenciant territorialment— i la llengua escrita, perquè no s’arribarà a formular un nou model de llengua formal que reculli les innovacions lingüístiques que es van consolidant. Aquesta situació, enfront de la codificació d’altres llengües europees (sobretot a partir del Renaixement: Juan de Valdés,43 Pietro Bembo,44 etc.) que durant l’edat mitjana no presentaven un sistema d’escriptura tan fixat i estable com el català, afavorirà l’aparició dels termes valencià i mallorquí per designar aquelles varietats dialectals. Durant aquest període, tanmateix, resulta remarcable la redacció d’una obra de caràcter correctiu, en què conflueixen la necessitat de formular un model de llengua modernitzada i la constatació de l’existència —que es fa palesa per als parlants— de la variació dialectal: les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (del final del segle xv),45 en la qual no es formula estructuradament un model modernitzador de llengua, però en què, per mitjà de les formes que condemna, ens dóna informació sobre quines eren les formes vives oralment, unes formes que a vegades coincideixen amb les solucions col·loquials vives encara avui (com gavinet en lloc de ganivet o Toni per Antoni). La voluntat de les Regles era mantenir un sermo urbanus, una llengua formal unitària formulada a partir de la llengua de les dues ciutats principals, Barcelona i València, que defugís les característiques més col·loquials i dialectals, des de la fonètica fins al lèxic.

– 31 – Nous vous retrouvons au carnaval de Blagnac

En attendant ESCALER A SETE, le 28 mars

Puis Escale :

31 mars 11h à 12h30 Concert remendaire devant le Centre D’art Crac, 14H à 15H30 au Podium Galata et 18h30 à 20h sur le voilier LE DON DU VENT

1ER AVRIL: 11h à 12h30 podium Burchiello,14h à 15h30 podium NEGAFOL et 18h30 à 20h devant le CRAC.

2 AVRIL: 11h à 12h30 sur LE DON DU VENT, 14hà 15h30 podium U Squivu, 18h30 à 20h sur le voilier VERA CRUZ

3 AVRIL18h: podium NEGAFOL

4 AVRIL: 14h grande scène CRIEE, hommage à Jean Louis Zardoni.

Mais le

5 AVRIL : à partir de 14h30 à la FETE DES CORNARDS de BEAUMONT (63)

Lo diluns de Pascas

🐔🥚🥚 tomba ongan (aquesta annada) lo 6 d’abril / d’abrial de 2026.

🇲🇪 En attendant Pâques et les œufs en chocolat, comment dit-on Pâques en occitan ? 🔔

E ben escotatz, prononciatz Pascas (accent tonique sur PASquos). Alors, qui dit Pâques, dit œuf, forcément. L’œuf que vous prononcez l’uòu (Uaou – Diphtongue, 2 syllabes dans une même intonation de voix). Pour parler des œufs en chocolat, vous dites los uòus de chocolat (litt. les œufs DE chocolat et non ‘‘en’’ chocolat). Per aver d’uòus, cal de galinas (poules) !. La première poule qui chante a fait l’œuf. Au sens figuré, cela signifie que le coupable d’un méfait se trahit souvent en intervenant pour se disculper. La primièra galina que canta a fach l’uòu.

🐤 Autre expression: val mai l’uòu de uèi (d’aujourd’hui) que la galina de deman (demain). Escotatz brave mond : cal pas comptar sos uòus avant que sián / siegan ponduts.

Vous avez une expression en occitan, c’est à vous !

LO PAÍS NARBONÉS APELA LOS OCCITANS A VOTAR BERTRAND MALQUIER !

Los engatjaments de la lista Nouveau Narbonne son fòrça clarament exprimits dins lo programa :

  • per una cultura d’òc viva, dobèrta a las formas contemporanèas
  • un sosten renforçat a l’ensenhament e als projèctes pedagogics
  • creacion d’una Maison dels Trobadors Guiraud Riquier
  • lo cant Se Canta present dins las ceremonias oficialas
  • lo sosten a las associacions e doas elegidas dedicadas a l’afirmacion de l’identitat occitana

                                        Comunicat de premsa del collectiu LO PAÍS NARBONÉS

                                                                                  (18/03/2026)

LO PAÍS NARBONÉS APELA LOS OCCITANS A VOTAR BERTRAND MALQUIER !

Lo collectiu LO PAÍS NARBONÉS apèla los occitans a votar lo 22 de març per la lista de Bertrand Malquier.

Los engatjaments de la lista Nouveau Narbonne son fòrça clarament exprimits dins lo programa :

  • per una cultura d’òc viva, dobèrta a las formas contemporanèas
  • un sosten renforçat a l’ensenhament e als projèctes pedagogics
  • creacion d’una Maison dels Trobadors Guiraud Riquier
  • lo cant Se Canta present dins las ceremonias oficialas
  • lo sosten a las associacions e doas elegidas dedicadas a l’afirmacion de l’identitat occitana

                                        Comunicat de premsa del collectiu LO PAÍS NARBONÉS

                                                                                  (18/03/2026)