Catégorie : Lenga nòstra

Cant dóu tèms renadiéu, pèr Andriéu Chamson (1900-1983)

***

Darrié l’oustau, i’a la mountagno

Ounte barrulo lou ferun,

Dins la nèu blanco o dins l’eigagno,

De l’aubo frejo au calabrun

E dins la niue pleno d’estello,

La nivo sourno l’enmantelo,

L’aigo regolo dins si ro

E, di mourre, li négri tèsto,

Dins l’esclargido di tempèsto,

Lauron lou cèu coume de pro.

***

Ni jour, ni niue, ni-mai semano,

Noun podon caneja lou tèms

Rajant, sèns mesuranço umano,

D’un printèms à l’autre printèms.

Eici s’alando un autre monde

E ço que l’ome ié semounde

Se tremudo dins sa clarta

E pèr lis esfèro bressado,

S’esvalisson nòsti pensado

I relarg de l’eternita.

***

Dins l’oustau, lou reloge souno

Lis ouro di jour e di niue,

Sèmpre egalo, sèmpre bessouno,

Mai deforo, subre li piue,

De lus en lus e d’oumbro en oumbro,

Dins sa fuso que noun se noumbro,

Virant dins la faudo de Diéu,

Tras lis aven de l’empirèio

Ounte la vido se coungrèio,

S’enfugis lou tèms renadiéu !

***

Pour lire la traduction en français, merci de cliquer sur le lien :
http://lapetitequivoulaitlesmontagnes.centerblog.net/587-

Chansons traditionnelles du Périgord et d’ailleurs !

DERNIER JOUR !

📖 Dernier jour pour souscrire au livre Chansons traditionnelles du Périgord et d’ailleurs !

❤️ Déjà 160 souscriptions venues de toute la France, et même de l’étranger : États-Unis, Suisse, Belgique, Japon… Merci à toutes et tous pour votre confiance !

😘Nous sommes heureux de vous proposer, en coédition avec l’association Lo Bornat dau Perigòrd, cet ouvrage de près de 500 pages, rassemblant plus de 400 chansons et variantes, avec partitions et traductions en français.

🎵 Toutes les mélodies seront disponibles à l’écoute en ligne.

🔥🔥La souscription se termine ce soir !

Si vous souhaitez votre exemplaire au tarif de souscription, c’est le dernier moment pour le réserver.

🔗 Souscription sur HelloAsso

Ràdio Lengadòc : entrevista de Jordi Savall

Ràdio Lengadòc : entrevista de Jordi Savall

Publié le 17 août 2026 par Joan Pèire LAVAL — Laissez une réponse

La vingtaine édition du Festival. » Musique et Histoire » s’est tenue du 13 au 16 juillet à l’Abbaye de Fontfroide. Au coeur de ce festival, le grand musicien catalan Jordi Savall : interview réalisée par Joan Pèire Laval .

VilaWeb

Fotografia: Júlia Partal

Mar Nòstra entrevista de Jordi Savall per Joan Pèire Laval

Ne saber mai

Patrice CUQUEL / Au còr de Gèrs, que declari la mia candidatura a las eleccions senatoriaus.

Au còr de Gèrs, que declari la mia candidatura a las eleccions senatoriaus.

Ger, qu’èri a Mauvesin entà la hèsta e lo concors de l’alh, dambe Jean-Luc Davezac, Claire Daugé e Alexis Boudaud Anduaga.

Qu’ei ací, au còr de Gèrs, au parat d’aquera manifestacion emblematica, qu’èi tengut a declarar la mea candidatura a las eleccions senatoriaus, dambe Bastir Occitània e d’autes sostengs.

Mercegi calorosament lo purmèr cònse de Mauvesin, Sebastien Hillou-Lespes, entà son arcuelh plan simpatic.

Qu’i a avut une bona escaduda entau mercat  : de bons produits, un ambient hestiu e caloros, lo public au rendètz-vos, fidèu a l’esperit deus nostes vilatges.

Qu’èi avut l’escadença d’escambiar dambe lo deputat, lo purmèr cònse e d’autes candidats. Aqueths escambis, tostemps coraus com se los sap menar dins la nosta region, que m’an confortats dins la mia desmarcha : de cap a candidaturas gessidas de calculs d’aparelhs nacionaus, que hè besonh qu’ua votz portada per un movement locau e de sostengs de terren se haga enténer.

Dejà elegit en conselh municipau en Hauta Garona, puish a Sent Clar pendent lo precedent mandat, que coneishi la realitat deu terren e de las responsabilitats locaus. Uei, cars grans electors, sapiatz qu’un regionalista, engatjat dambe Bastir Occitània e sostengut per d’autes movements ecologistas e regionalistas, tots au mèi pròche deus nostes elegits de terren, que serà candidat entau Gèrs. Que defendem ua ecologia rasonabla, la descentralizacion e lo poder de decision au mèi pròche deus territòris, mès tanben lo sostien concrèt aus elegits, sustot en matèria de securitat, de mejans e de simplificacion de las leis, au servici deus abitants e de França.

Cars amics Occitans, fièrs d’èster Gascons, n’esitatz pas a har conéisher aquera candidatura aus vòstes grans electors locaus.

Cars elegits, vos vendrèi véder dambe plaser a la mairia s’ac desiratz.

Nous ne voulons pas oublier l’histoire Occitane et nous sommes engagés pour garder cette identité.

RAPPEL / SIGNER LA PÉTITION :        https://c.org/rKbMxvHPV9

Patrice CUQUEL
Candidat aux élections sénatoriales avec Bastir Occitanie
Pour en savoir plus : 06 49 83 54 84.

A la dintrada, aprenètz l’occitan

·A la dintrada, aprenètz l’occitan a l' »Université Pour Tous du Tarn » ! Leo Cros-Humbert, professor agregat, vos prepausa doas sessions los dimècres a ser a partir del 30 de setembre. Totes los detalhs sus https://ccoa.info/cours-de-langue/ e https://www.universitepourtous81.fr/familles/occitan-44.html

A la rentrée, apprenez l’occitan à l’Université Pour Tous du Tarn ! Léo Cros-Humbert, professeur agrégé, vous propose deux séances les mercredis soirs à partir du 30 septembre. Tous les détails sur https://ccoa.info/cours-de-langue/ et https://www.universitepourtous81.fr/familles/occitan-44.htm

NADAU : » Aqueras Montanhas »à Vielha,Val d’Aran …

NADAU : » Aqueras Montanhas »à Vielha,Val d’Aran,Espagne le dimanche 26 juillet 2026.

Cette chanson, « Aqueras Montanhas « ( Ces Montagnes),aussi connue sous le nom de « Se Canta »,est devenue l’hymne..officieux de toute l’Occitanie !

Elle aurait été écrite par Gaston Febus,Comte de Foix au Moyen-âge!

On la retrouve sur les CD  » Nadau Olympia 2010″ et « Nadau Zénith de Pau 2017 »,mais pas sur celui intitulé « Nadau 50 ans »( Même si le titre y est indiqué…par erreur !).

Il est l’autre aspect : linguistique …

De Philippe PRATX ////// ………RAPPEL / SIGNER LA PÉTITION :        https://c.org/rKbMxvHPV9

La polémique autour du classement au patrimoine mondial des forteresses du Languedoc est légitime, mais il est un autre aspect, linguistique, sur lequel notre collectif (Pour les littératures en langues régionales à l’école) se devait d’attirer l’attention.

Nous avons donc écrit cette lettre ouverte adressée à l’Association Mission Patrimoine Mondial…

Jòrdi Labouysse denóncia lo cambiament de nom dels «castèls catars» en «fortalesas reialas capecianas»

NE PAS ABANDONNER / RESTER DANS LA DÉTERMINATION / SIGNEZ CETTE PÉTITION    https://c.org/rKbMxvHPV9 

L’istorian occitan critica lo tractament que France Inter faguèt al classament de l’UNÈSCO e estima que la novèla denominacion escafa l’istòria occitana d’aqueles monumentsFerriòl Macip

Diluns, 3 d’agost de 2026. 03:00h FacebookTwitterComentaris 4

Tèxte legit

L’istorian occitan Jòrdi Labouysse, fondador d’Infòc Occitània, a publicat una letra dobèrta en responsa a l’emission Le Téléphone sonne de France Inter,  difusada lo 28 de julhet e consagrada al classament per l’UNÈSCO de dos ensembles patrimonials franceses: las plajas del desbarcament aliat de 1944 e los diches fins ara «castèls catars», inscriches oficialament jol nom de «Fortalesas reialas capecianas de Lengadòc».

Segon Labouysse, lo subjècte foguèt tractat fòrça rapidament dins l’emission e la paraula foguèt balhada a un sol istorian favorable a aquela apelacion. L’autor de la letra dobèrta considèra que la novèla denominacion correspond a una lectura centrada sul poder reial francés e que negligís lo contèxt istoric occitan d’aquelas fortalesas.

Labouysse ramenta que los castèls foguèron bastits per la feudalitat occitana, fòrça abans la Crosada, e que plusors foguèron edificats tre lo sègle XI. Soslinha tanben que, malgrat que foguèsson pas bastits pels catars, aqueles luòcs foguèron ligats a l’istòria dels Bons Òmes e de las Bonas Femnas e venguèron de simbòls del periòde.

L’istorian reconeis que fòrça fortalesas foguèron rebastidas après la conquista capeciana, especialament jos Loís IX, mas estima que limitar lor identitat a aquel periòde equival a escafar lor origina e lo contèxt de la conquista del Comtat de Tolosa. Segon el, aquelas fortalesas participèron tanben al contraròtle militar de Lengadòc e a la defensa de la frontièra amb Aragon e Catalonha.

Dins sa letra, Labouysse qualifica aquel cambiament de nom de «negacion de l’istòria dels monuments» e i vei una manca de reconeissença de las persecucions patidas per las populacions occitanas als sègles XIII e XIV. Fa referéncia, especialament, a las mesuras presas contra las comunautats josievas jos Loís IX e al ròtle de son armada dins lo sètge de Montsegur. Remembra tanben que l’evesque de Pàmias demandèt perdon en 2016, al pè de Montsegur, per las violéncias comesas pendent la Crosada.

Per acabar, Labouysse considèra que l’UNÈSCO auriá pogut reténer una denominacion coma la de «Fortalesas occitanas de Lengadòc», que, segon el, rendriá melhor compte de l’istòria complèxa d’aqueles monuments. Critica enfin çò que presenta coma una tendéncia d’una partida del mond universitari francés a privilegiar una lectura estatala de l’istòria al detriment de la dimension occitana.

Capitou 312 dóu rouman prouvençau  » Fino e Cesar  »

Capitou 312 dóu rouman prouvençau  » Fino e Cesar  »

Pierre Dominique Testa, ALLAUCH 2007.

À Paris rencountrè segu tóutei sèis encian cambarado emé qu avié trabaia touto sa vido. Fuguè entàntou la guerro de 1914 que sèi counouissènço si nousèron quàsi touto. Ansin counouissié lei Generau Andreani, Bryan, Difonzo e bèn d’àutrei qu’à Cesar e à Fino tout acò li faguè frapacien.

– e alor, de que vouèles que nous fague, touto aquelo raio … afustè Cesar emé soun naturau grand dubert mai à l’en-còup souspichous

– voueis aqui as rasoun Cesar, apoundeguè sa Fino, em’ uno guinchado …

– bè, de còup que l’a, lei counouissènço siervon dins la vido …

E perseguè soun raconte.

———————————————-

Ansin, li escudelè qu’à sèi coulègo Generau avié douna lei noum de Leoun Anfoux, de l’Àngi Lescudier, de Pèire-Audouard Calamo, de Pèire-Enri Garcin, de Pèire-Marc Damant, e de Pèire-Doumenique Falquet à biais que lei sauvèsson de quàuquei malemparado, li disènt qu’aquéstei joueine èron tóutei sèi nebout.

Verai que lei coussiravo coumo sèi nebout, vèire coumo sèis enfant. Car desempui que demouravo à la Bastidono e que beilejavo souto lou gouvèr de Leoun, lou gros abéié, èro de longo en liame estrech emé lei gènt de Pichàuris e d’Alau, acò de Novèmbre à Mai. Pèr ço qu’èro deis àutrei de Tres e d’Anòt, li vesié à Sant Veran, doumàci éu dins la Vau Varacho qu’èro coustiero, gardavo quàsi em’ elèi tout l’estiéu pèr mountagno. Pèr Chouas, Jerèmio, e lei Bouniàssi, que demouràvon emé éu au mas, assajarié de leis ajuda coumo pourrié …

Sebastian racountè pui, que just avans leis evenimen, lou 15 8 1939, lou Generau andreani, aguè un vesito dei mai barroco que siegue !

Ero lou quinge d’Avoust, lou jour de la fèsto de l’Assoumcien de la Vièrgi. À Baumo-Risanto, sa bastido de z’Ais sus la routo dóu Toulounet, vivié emé sa famiho. E segound ço que soun trabai de Generau deis Armado li permetié, tratavo aqui sèis afaire. Aqueste jour d’aqui uno grosso veituro Roll’s Royces arribè à Baumo-Risanto sus lei doues ouro dóu tantost. Lou mas s’escoundié darrié un fourni d’aubre centenàri. Lei marrounié sus l’esplanado de davans lou saloun, fasien emé sa còmo espesso coumo uno courouno que l’amatavo. D’arrié, sus lei pendis, uno séuvo de pin blanc mountié à l’agarrido de la mountagno dóu Mount Ventùri, qu’amount li vesien la berco dei Mounge durbi soun èstro entre roucas.

Lei cengle de roco duro, aloungueira, peressous au souléu, rebatien arèbre sus sa téulisso à la roumano, d’eslussiado de lumiero. Aqui pèr aqueste jour de fèsto que si pauvavo touto la meinado, la bastido èro pàsio. À la chut-chut, mentre que lei chato cousien soun canavas, lei drole finissien achini uno partido de Bridge.

Quouro subran lou Generau si dreissè. Alin, en dabas, destriavo un ome em’ un kepi, que durbié lei ventau dóu pourtau. Uno Roll’s Royces burello, cauto cauto, mountavo dins l’andano d’auciprès. Pui arriba de davans lou peiroun, l’ome dóu Kepi sourtè mai, que gibla durbè la pouarto. Em’ uno sabarquinado dei mai respetablo, saludè uno frumo de mai de vuetant’ an, qu’emé sa feleno seguramen s’avancèron devè lou Generau que li recounouiguè de justesso.

– o, ma chèro Madamo Coihèn…. e vous Dameisello …

– moun car Generau Andreani, desempui que si sian pas vist …

l’a bèn deis annado, sabès …

Parlèron de tout, mai subre-tout de soun vouiàgi que venien

de faire tras l’Alemagno e la Soueisso. Pèr passa pèr ue, l’èron arriba dins d’àbi de carbounié ! La noblo Barouno d’Asthour Coihèn de Pfaffenberg, racountè coumo desempui la nue de Cristau, en Nouvèmbre 1938, lei nazi avien talamen matrasssa soun mari, que n’en avié defunta siés mes après. Mai en mourènt, li avié fa jura de s’escapa en Americo e d’espera la fin de la guerro. Li ourdounè de fisa tóutei sèi richesso à soun miour ami, lou Generau d’Andreani, coumo si plasié de l’anoubli. Avien trasteja longtèms mant un mes pèr prene vertadieramen l’envelado de parti. Mai va falié, qunto que siegue l’escampo e lei mejan qu’emplegarien. Ansin emé soun serviciau fidèu, qu’avié abari, un rùssi rescàpi de la revoulucien bòuchevico d’Óutobre 1917, s’èron viesti en carbounié. Croumpèron à Freibourg, en Alemagno, un camioun plen de carboun à un brave ome que coumprenguè la maniganço, mai que li dounè pas à la Pouliço nazi, e que mume li dounè dei faus papié pèr si pousquèsson escapa eisadamen. De mai, la semano d’avans que s’enfugiguèsson, l’ome, un brave mountagnard de Séuvo Negro, li avié tambèn après à empougna un sa de carboun e à si mascara la caro, pèr que soun enmascamen pareissèsse d’èstre vidima. Ansin rassegura lou faus parèu, partè. Fuguè uno venturo coumico dins un sèns, car La Barouno de Pfaffenberg, neissudo princesso de sang reiau pèr lei Roumanov de Mouscau, deguè tuteja soun serviciau, e éu lou joueine qu’avié pas 40 an, aguè de tuteja sa Princesso.

Enfin de fiéu en courduro, arribèron à Neuchatel, ounte

poussedissié un Castèu sus lou laus qu’enfaciavo la vilo. Aqui si desvertouiè pèr acampa tóutei sèi beloio, leis estremè dins de tasco blindado. Vaguè pui à sèi banco retira touei sèi cabau souto fourmo de bihet de banco, aleva deis oustau qu’avié escampiha d’en pertout en Europo, prenguè encaro quàuquei letro d’escàmbio, e ansin garnido de touto sa richesso moubiliero, emé sa Roll’s Royces que recoubrè aqui, partèron.

La Barouno countuniè … Bonàdi la Roll’s Royces, lei soueisso e lei Francés, pensant d’avé afaire em’ uno nauto damo dóu gouvernamen, li leissèron passa. Ansin pousquèron travessa tóutei lei barràgi francés que draiavon sarra lei gènt, pèr arriba fin finalo sèns empache aqui à z’Ais. Diguè pui qu’èron descendu dins l’Hotel dóu Rèi Reinié sus lou cous Mirabèu. Mai quatecant, sènso espera mai de lesi, èron vengu l’atrouba pèr li fisa touto sa fourtuno, que partirien de seguido.

– mai …bretounejè lou Generau, iéu siéu bèn mau plaça pèr vous garda tout acò …

– chut, chut … lou rebriquè la Barouno. Vaqui : quouro la guerro sara acabado, vous làissi dès annado pèr garda rescoundudo aquesto grosso fourtuno qu’es verai demasiado. La metrés ounte voudrés, acò m’arremarco pas. Se dins leis dès an que siegon, ma feleno es pas vengudo la querre, pourrés n’en dispausa coumo vous pleira, souto coundicien que n’en dounessias lou quart à moun varlet en persouno qu’es aqui, e un quart à la Santo Glèiso. Dùvi vous dire, que dins aquesto escasènço, touei lei papafard sount deja lèst enco de moun Noutàri Neuchatel, M. Van Gluck.

Puei sus d’aquéstei mot soude, couladis e definitiéu que demandavon ges de respouenso, debanè trei valiso pleno d’or e de diamant. Dins uno saco de vouiàgi proun grando e uno tasco d’un mètre de loungour sus cinquanto centimètre de larg, tout de cuer e barra em’ un cadanas, li moustrè tóutei lei letro d’escambi e lei bihèt que devrié met’en lue segu …

Vouguèron pas manja ni béure. Avien soun batèu que leis enmenarié en Argerìo e que partié à sèt ouro de vespre de Marsiho, d’ounte d’eilalin prendien l’endeman un avioun pèr leis Americo. Sènso n’en mai dire, nimai faire d’àutrei maniero, li dounè sa man à beisa, li faguè faire parié à sa feleno e dins un vira d’ue, partèron souto l’agach dóu varlet, qu’aguè just lou tèms de li manda uno pougnado de man e un franc sourrire.

– adiéu li diguè lou Generau.

– noun, à revèire, Moussu Andreani, faguè lou serviciau em’ un douç’ esperanço dins sa voues.

… Fino e Cesar dins sa couigno au couentro de la chaminèio, , à dicho que desgouloupavo soun prone, souinavo de bounur, mai avié de mau de crèire qu’acò fuguèsse pas un conte de ma grand. 578

Voir moins

Avèm decidit de li far una caisseta …

Avèm decidit de li far una caisseta …

la nòstra directritz, Cathy Lacroix, nos daissa per anar cap a d’autras aventuras, après 20 ans passats a obrar eficaçament, d’un biais a l’encòp professional e militant, per l’IEO (bèl primièr « federal » e, après, « OPM »).

Avèm decidit de li far una caisseta (une cagnotte, en francés) coma present de partença, per la mercejar de tot çò que faguèt.

Per participar al present, vos demòran pas que 15 jorns per o far.

Aicí le ligam: 

Vos mercejam de lo plan voler difusar, en tota confidencialitat, als membres de la vòstra associacion, als amis e a las amigas.

Plan coralament e a lèu,

Eric Fraj.

P. S.: se vos agrada pas lo sistèma prepausat, me podètz totjorn enviar un chèc al nom de Catherine Lacroix a la mia adreça postala: 97 Cap del Bòsc – 31310 – Latrapa (Latrape). Mercés!