Fes votar els teus familiars …
Fes votar els teus familiars i coneguts ; ajuda’ns a organitzar paradetes amb butlletes en paper per a fer votar els veïns del barri i del vilatge!!!
Vine a formar part de la història d’aquest departament

Fes votar els teus familiars i coneguts ; ajuda’ns a organitzar paradetes amb butlletes en paper per a fer votar els veïns del barri i del vilatge!!!
Vine a formar part de la història d’aquest departament

(Receui de pouésio, L’astrado editour)
Rudi Rousset est un jeune homme de 24 ans qui vient de publier un recueil de poésie chez l’Astrado. Son titre, « Taulos » (Tables). Dans la langue de Mistral et de d’Arbaud, il ne nous parle pas de moissons, de vendanges, de vieilles qui dansent sur les sansouires de Camargue ; mais il est animé du même souffle poétique – et même mystique, que ses grands anciens, pour nous parler de son monde, monde où l’on croise Brel, Michael Jackson, Prince, Freddie Mercury, Michel Berger, Cabrel, les nocturnes de Chopin et les vers de Musset, les livres et les films de Pagnol, et l’omniprésence de la Bible …
J’ai choisi pour vous donner envie de le mieux connaître, deux extraits de son recueil :
Vilharai sus tu
(…)
Viharai sus tu
Quand saras urouso emé ta man dins sa man,
Quand ta rauba blanco noun sara pas pèr iéu,
Quand t’endourmiras cado niue dins li bras siéu,
Quand l’auras chausi pèr marrit, ome e amant.
Viharai sus tu
Quand li jour se fasènt long, perdras ta memòri,
Quand, tremoulanto, n’assaupras pus caressa,
Quand tis iue diran : « Diéu que lou tèms a passa ! »
Quand d’uno eisistènci rico te faras glòri ».
(…)
An rèn di
(…)
Vesié dins sis agachado quicon de bèu.
Pèr elo, un mot di mendre ié baiavo un sourire
E, quand caminant ensèn se prenien dóu rire,
Li vièi, li vesènt, disien « Quet poulit parèu ! »
Mai li labro de cadun soun restado mudo.
Li mot que despièi d’an l’umanita se dis,
Aquéli paraulo noun soun jamai vengudo,
Au caire de la carrièro s’en vai à drecho.
Soun perfum, pau a cha pau, dins l’èr s’esvalis,
E n’en perd uno lagremeto maladrecho.
Opcions per fer la pujada al Port de Salau
(diumenge 2 d’agost) de la part catalana estant:
Sortida a peu Refugi del Fornet: 4,15 km. 710 metres de desnivell
Sortida a peu aparcament de Pont de Perosa: pujada seguint la pista. 6,60 km. 620 m de desnivell
Des del refugi del Fornet hi haurà una sortida guiada a càrrec del Parc Natural de l’Alt Pirineu (a les 8h00).
A) Opció Pujada – Fornet: https://caoc.cat/…/2015/07/cami_port_salau_catala.pdf
B) Opció Pujada – Pont de Perosa (cal sol·licitar autorització i pagament d’una taxa per accedir amb vehicle a l’aparcament de Perosa):
Quala vergonha ! https://c.org/rKbMxvHPV9
Adieu les châteaux Cathares
Romains, Maures, Wisigoths, Cathares, il faut faire désormais une croix dessus
. La Cité de Carcassonne est désormais royale, en dépit de toute son histoire.
Par Alan Vidal
1 La Pujada al pòrt de Salau
2 Letra FELCO : https://www.felco-creo.org/
3 « Fai la rota » sus FR3 : https://www.youtube.com/watch?v=b2K1awz-0Wc

l’estand FELCO a l’Estivada : 3 jorns d’engatjament, d’escambis, d’amistat. Mercé als collègas de lor ajuda, de lor preséncia, de lor sorire, de lor reflexion. E mercé a Gardarem L’estivada d’aver reviscolat aqueste festenal que i sèm presents dempuèi la debuta, Olivier Caponi Olivier Rasquinhol Marie Cassabois Gensane Bt Bgl Lo Cristol Virginia Nha Nha Didier Agar Bruno Duranton Gauthier Oc Isabelle Theron Benjamin Assié André Bianchi Maria Boivert Caroline Calvet Cecila Chapduelh Carine Maury
Lo Comitat del Patrimòni Mondial de l’UNÈSCO a inscrich l’ensemble dels castèls de Lengadòc coneguts popularament coma castèls catars sus la lista del Patrimòni Mondial. Pasmens, l’organizacion los a enregistrats oficialament jol nom de «Fortalesas reialas capecianas de Lengadòc», una denominacion que cèrca d’escafar la memòria istorica d’Occitània….
« Òsca a nòstra cultura occitana, viva e fièra !
Quel plaisir de participer à l’Estivada de Sébazac, un festival qui met à l’honneur la richesse de notre culture occitane.
Notre langue, nos chants, nos danses, nos traditions et notre patrimoine font partie de l’identité de notre territoire. Les faire vivre, les transmettre et les partager, c’est préserver une histoire commune tout en la faisant découvrir aux nouvelles générations.
Merci aux bénévoles, aux artistes et à tous ceux qui s’engagent pour que cette belle culture continue de rayonner. L’occitan est un héritage vivant, une richesse à transmettre et à faire grandir.
QU’ES AQUÒ l’OCCITAN ?
Èra lo patoès de nòstres grands (Los papetas e las mametas), la lenga dels vinhairons de la plana, dels pescadors de la còsta, dels pastres de la montanha, dels minaires de Carmaux, d’Alès, de Graissessac. Èra la lenga de Frederic Mistral (Prèmi Nobel de literatura en 1904). La lenga de Joana Barthes (dicha Clar de Luna), de Francés Dezeuze (dich l’escotaire) e de tant d’autres.
Es una lenga bèla e rica que cal parlar per la faire viure.
ÇÒ QU’ES PAS l’OCCITAN
Es pas una lenga estrangièra, es pas una lenga rivala de la lenga francesa, es pas una lenga que met en dangièr l’unitat del país (quitament per las autres lengas regionalas), es pas una lenga vertadièrament ensenhada. Es pas una lenga inutila : nos pòt enriquir culturalament, nos faire viatjar dins lo temps e l’espaci, nos afortir (affirmer) dins nòstra persona d’òme, de femna d’Occitania.
Pels escolans, lo bilingüisme francés/occitan facilitarà l’aprentissatge de totas las lengas.
TOT AQUÒ ES QUICÒM
Los papetas e las mametas son partits e los d’uèi parlan pas l’occitan, parlan lo « franglés » sus internet. Es obligatòri, es modern.
L’avenidor de la lenga d’Òc passa per l’ensenhament a l’escòla primària, quala que siá la matèria : lo cant, la literatura, linformatica, tot es possible.
Gardem la lenga occitana. Que cadun faga çò que pensa bon per la gardar.
Lo que vòl, pòt !
(L’escòla dau parage de Montpelhièr)
« CHÂTEAUX CATHARES » : signez la pétition en ligne > https://www.change.org/…/d%C3%A9fendons-les-ch%C3…