Publié le 17 septembre 2026 par Joan Pèire LAVAL — Laissez une réponse

gray building on mountain during daytime

AICÍ SÈM Eric Barta

Uèi ai enveja de prene lo risc de vos parlar d’un afar que seriá pas grèu s’èra que politic : lo nòrd supremacista contra lo sud nòstre, vençut a Murèt en septembre de 1213 e umiliat al tractat de Meaux-Paris, ont Raimondet es a dire Ramond VII- se deguèt umiliar a París : se faguèt foetar de genolhons jol pòrge de Nòstra Dòna en preséncia del rei de França ! Aquò deviá metre fin als 20 ans de guèrra d’annexion, del comtat de Tolosa. Una brava capitada : Lombèrs demesiriá al profièch de Reialmont coma a l’èst del comtat Sant Gèli, al profièch d’Aiga-Mòrta ! En reaccion Ramond VII de Tolosa, fondariá mai de 15 vilas novèlas coma Còrdas, Vilanòva de Vèra… e sa filha Joana la plaça de Lisla d’Albigés en 1271. A Tolosa, que serà mesa en plaça l’Inquisicion jos recomendacion pontificala pauc aprèp 1229.

Per nosautres occitans de còr e d’èime, bolegar las cendres dels lenhièrs « albigeses » -catars se volètz-, es de mal far, quasi tant abominable e impensable que los paures josieus europencs que foguèron chaplats e maselats pas que per lor fe – la sola diferéncia es que per l’antisemitisme nazi[i] i aviá volontat genocidària ! Per qué comparar çò qu’es pas comparable ? Cal rapelar al lector qu’o sauriá pas qu’a Menèrba i agèt 120 cremats, 400 a La Vaur e 210 a Montsegur, per motiu de lor fe dissidenta del crestianisme roman e catolic. Besièrs coneguèt un masèl sens distincion de confession per que èra una de las tres vilas de Ramon Rogièr Aton dich Trencavèl. A Carcassona, lo cap de la crosada, se desbarrassèt d’aquel qu’aviá empresonat al castèl vescomtal qualques setmanas abans !

Aurètz probablament ausit parlar de l’UNESCO que labeliza de ciutats e ensemble monumentals, dempuèi una mitat de sègle : degun a Albi, a Còrdas o dins las Bastidas, vos dirà pas qu’es un marrit afar pel torisme, e la moneda que rapòrta localament ! A Carcassona son dos milions de toristas cada ans, a Albi gaireben un milion ! En sapient aquò, l’Aude e l’Arièja vesinas, an montat un novèl dorsièr al prèp de l’UNESCO que s’acampa aquesta fin de julhet en Corèa del Sud, per atribuïr una labelizacion per uèit fortalesas : Carcassona, Puèglaurenç, Aguilar, Termes, Pèirapertusa, Querbús, e Lastors… sens oblidar Montsegur en Arièja. Aquela demanda remonta a tretze ans enrè… e donc fòrça personas dont la presidenta del conselh departamental de l’Aude espèran la reconeissença d’una novèla apelacion qu’avèm de mal a endavalar : « forteresse royale du Languedoc » ! Bastava pas mai per alucar las brasas d’una polemica vergonhabla ! Per los que coneisson pas res a la feudalitat, a las questions religiosas, al contèxte de guèrra menada per un baron del nòrd que tuèt lo rei d’Aragon Pere II, sul camp de batalha de Murèt, es un afar plan luenchenc e complicat !

En tota onestetat los istorians reconeguts, sabon que Montsegur e Pèirapertusa foguèron remanejadas al servici de la corona de França, mas Termes, Aguilar, e Lastors cedèron ambe la capitulacion de lor senhor e seràn puslèu deslaissadas.

Lo dissabte 18 de julhet a l’apèl de País Nòstre de manifestaires bravèron la calorassa per anar dire lor confle per aquela apelacion que va contra la simpla realitat istorica : los castèls dels darrièrs resistents occitans tombèron los uns aprèp los autres, tant dins l’Aude coma l’Arièja, a broa del plan de Saut.

En genièr passat, a Carcassona i agèt ja un centenat de manifestaires per s’opausar a l’apellacion « forteresses royales du Languedoc » es per aquò qu’ai qualificat aqueles castèls de l’axe Corbièras-País de Foish de « castèls del cocut » per tant que foguèron rapidament recuperats e renforçats al servici del novèl poder. Carcassona venguèt la novèla plaça fòrta voidada de sos abitants pregats d’anar pus luènh dins la Bastida o vila bassa, sus l’autra riba d’Aude !

Lo darrièr dels castèls : Querbús

Podèm citar l’oficina de torisme Corbières Salanque en català : En 1239, Chabert de Barbaira, partidari del rei d’Aragó, va ocupar el lloc fortificat de Quéribus. No content amb resistir-se al rei de França, va acollir els heretges càtars. En 1255, Chabert de Barbairà es va rendir després de negociar la seva llibertat. Va abandonar Quéribus als enginyers i als soldats reials. Van reforçar la funció defensiva del castell que esdevingué, com el seu veí, el castell de Pèirapertusa, una de les sentinelles de la frontera amb Aragó fins a la signatura del Tractat dels Pirineus en 1659.

Lo 26 de julhet los castèls en question an obtengut la labelizacion del comitat de l’UNESCO, obtenent tornar una classificacion coma per Carcassona ! Farem seguida a aqueste article.

[i] Loisa Paulin, faguèt de poèmas e rapròchaments entre las metòdas hitlerianas e la desleialtat dels francimands per s’apoderar de la tèrra d’òc a la debuta de las annadas

#paisnostre

COURS D’INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA I CULTURA OCCITANES – en línia

Inici: dimarts 6 d’octubre 2026

En directe, els dimarts de 19 a 21h

Reconegut com a formació permanent per Educació. Generalitat de Catalunya. (60h) i amb el suport de Política Lingüística

Eth prèmi Robèrt Lafont guerdone es escòles Calandreta pera sua defensa e projeccion dera lengua occitana.

Era jurada, presidida peth conselhèr de Politica Lingüistica, F. Xavier Vila, a acordat per unanimitat de premiar eth hilat d’escòles d’immersion en occitan creat en 1979 peth sòn trabalh sostengut pendent decènnis entar ensenhament der occitan. Es Calandretes son mès qu’ua escòla: son espacis culturaus e punts d’amassada entara comunitat occitanista.

Eth prèmi Robèrt Lafont distinguís persones o entitats que s’agen destacat pera defensa, era projeccion e era promocion dera lengua occitana en quin punt que sigue deth domeni lingüistic occitan. Pren eth nòm der escrivan e lingüista Robèrt Lafont, ua des figures centraus der occitanisme contemporanèu.

~

El premi Robèrt Lafont 2026 guardona les escoles Calandreta per la seva defensa i projecció de la llengua occitana.

El jurat, presidit pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha acordat per unanimitat guardonar la xarxa d’escoles d’immersió en occità creada el 1979 pel seu treball sostingut durant dècades per l’ensenyament de l’occità. Les Calandretes són més que una escola: són espais culturals i punts de trobada per a la comunitat occitanista.

El premi Robèrt Lafont distingeix persones o entitats que s’hagin destacat per la defensa, la projecció i la promoció de la llengua occitana a qualsevol punt del domini lingüístic occità. Pren el nom de l’escriptor i lingüista Robèrt Lafont, una de les figures centrals de l’occitanisme contemporani.