Vous l’attendiez, le festival Escota E Minja est de retour du 3 au 5 juillet

Trois jours pour se retrouver, chanter, danser, manger et faire vivre la culture occitane

Amics, familhas, vesins, curioses e gormandets de bons moments … venguètz escotar, cantar, dançar e minjar amassa !

Christian Andreu.- Toti sabem qu’era Corona d’Aragon siguec un mosaic diuèrs de territòris durant era Edat Mejana. E era Val d’Aran destaquèc pr’amor dera fòrça des contractes e non des armes, maugrat era epòca. Pr’amor qu’alara ère mai tipic víer conquistat a trauèrs des armes o es matrimònis. Totun, era relacion d’Aran damb era dinastia de Barcelona e los reis d’Aragon demorèc tostemps sus un pacte liure de vassalatge. Era Val demanaue proteccion militara mès tanben poder manténer es sòns costums, eth sòn autogovèrn e eth sòn pròpri dret.

En 1175 era Val d’Aran ère era soleta val atlàntica des Pirenèus que patie de forma contunha es agressions des comtes de Comenge e Bigòrra. Mès es aranesi causiren èster practics. Trapèren eth rei Anfós eth Cast (Comte de Barcelona e rei d’Aragon) a Berdegàs (en Les). E se signèt lo Tractat de Berdegàs, vertadèr fondament juridic d’Aran. Lo comte de Barcelona acceptèc protegir militarament era Val d’Aran de cap possibla invasion exteriora. Es aranesi, per contra, pagarián un tribut annadèr d’un dinèr (un crost de pan) e un poat de vin per cada huèc o casa. Atau, s’incorporauen coma un aliat estrategic.

En 1213 lo comte de Barcelona, Pèire I, moric ena batalha de Murèth en tot defensar es sòns súbdits occitani pendent era crosada des catars o bons òmes. Er scenàri entà Aran cambièc d’un dia ar aute. Es senhors crosats volien conquistar toti es Pirenèus. Es aranesi mostrèren era sua fiseltat a Jacme Ir e barrèren es sòns passi de montanha e defendèren era sua soberaneitat en tot refusar s’integrar ath reiaume francés.

Era invasion francesa

En 1313, dempús d’ua cuèrta envasion francesa dera val aguesta podec tornar in extremis ath comtat de Barcelona e reiaume d’Aragon damb Jacme II. Aguest còp es aranesi demandèren un acòrd escrit entà poder gardar es sòns costums immemoriaus. Eth document siguec coneishut dempús coma Era Querimònia, signada en Nàpols en març de 1313.

Damb aguest tractat Jacme II de Barcelona e d’Aragon reconeishie er usatge dera lengua pròpia dera val, er occitan, eth dret de liures pastures e usatge franc des bòsqui e era aigua sense pagar cap obligacion senhoriau. Es aranesi demorèren exempti dera majoritat d’impòstes reiaus e eth Sindic e eth Conselh Generau sigueren reconeishudi coma es institucions pròpies d’aguest territòri.

Encara en 1328, Anfós eth Benigne declarèc qu’era Val d’Aran non podie èster dividida ne separada dera Corona d’Aragon ne deth Comtat de Barcelona. Ne dada a cap nòble. Un arrèst gigantàs entàs demandes dera noblesa pirenenca.

Des d’alavètz es aranesi an es terçons e es sòns representants van ara Tor deth Generau entà gardar es sòns privilegis en un armari de 6 claus. Açò permetec as aranesi manténer eth sòn caractèr pròpri enquiara. D’auti territòris pirenencs perderen eth sòn dret o lengua mès era Val d’Aran contunhèt d’auer es sòns privilegis singulars. Enquiara.