Catégorie : Actualités

Radio Occitania et Alexandre Chiavassa De Vittorio — avec Jean-françois Laffont et Acuèlh Convergéncia Ostal d’Occitania.

oSoptdernsm21cam4l8lula5u4fhll7c03h5htg6c0h9f1f9uum3uicu7 it ·

Ostal d’Occitania – Maison de l’Occitanie organise chaque année la fête de la Sant Joan au jardin des plantes de Toulouse.

Alexandre Chiavassa De Vittorio a rencontré Jean-françois Laffont Président de Convergencia Occitania pour parler de cette nouvelle édition !

🗣️ Interview en occitan à retrouver également ce soir sur les ondes de Radio Occitania à 18h avec La Tuta d’Oc et le Casal Català De Tolosa

Radio Occitania et Alexandre Chiavassa De Vittorio — avec Jean-françois Laffont et Acuèlh Convergéncia Ostal d’Occ·

Ostal d’Occitania – Maison de l’Occitanie organise chaque année la fête de la Sant Joan au jardin des plantes de Toulouse.

Alexandre Chiavassa De Vittorio a rencontré Jean-françois Laffont Président de Convergencia Occitania pour parler de cette nouvelle édition !

🗣️ Interview en occitan à retrouver également ce soir sur les ondes de Radio Occitania à 18h avec La Tuta d’Oc et le Casal Català De Tolosa

Apréner l’occitan es aisit !

Apprendre l’occitan c’est facile ! Le Collègi d’Occitania vous propose chaque mois de découvrir quelques mots usuels. Aujourd’hui un petit imagier du voyage.

Apréner l’occitan es aisit ! Lo Collègi d’Occitania vos prepausa de descobrir cada mes qualques mots usuals. Uèi un pichon imagièr del viatge.

L’Occitanie ne se résume pas à un slogan

L’Occitanie ne se résume pas à un slogan

Après deux semaines d’immersion totale à travers l’Occitanie, de la Cité de Carcassonne aux sommets de Montségur, j’ai ramené bien plus que des souvenirs.

J’ai pris le temps de creuser les récits que l’on nous conte sur place. Il y a un terme que nous voyons partout, sur les panneaux et dans les brochures, et pourtant… il s’agit d’une pure invention marketing du siècle dernier. L’histoire des « Bons Hommes » est bien plus complexe, tragique et fascinante que ce que suggère le concept moderne de « Pays Cathare ».

J’ai rédigé un article complet pour partager ce que j’ai appris au contact des pierres et des passionnés locaux : de la réalité historique de cette foi dissidente au drame politique qui a scellé le destin de la région.

Pour ceux qui souhaitent sortir des sentiers battus et redécouvrir le véritable héritage du Midi médiéval, je vous invite à lire cet article en suivant le lien ci-dessous.

Vos retours et vos propres connaissances sur le sujet sont les bienvenus.

(Le lien vers l’article se trouve dans le premier commentaire)

A la belle Epoque du Rock ….

A la belle Epoque du Rock dans les Bals, on peut y associer le groupe Test, né en 1982 à Carcassonne par un passionné du Rock, Christian Almerge.

Un 1er 45T en 1984 puis suivront les 1ères parties de Nicoletta, Bernard Lavilliers, L’Affaire Luis Trio, Demis Roussos…

1er tournant en 1993 et la sortie de l’album ‘Sea, sex and som’, composé de standards français et anglo-saxons et de compositions personnelles, le tout agrémenté de manière parodique.

Plus de 6 albums suivront jusqu’en 2016 avec des Compos qui rendent hommage à l’Occitanie ou en 2022 un nouvel album de 14 titres intitulé ‘Volèm rire al Pais’

Christian et le groupe Test seront de nouveau en Concert dans l’Aude dès 21h, le 26 juillet !

Voir moins

Jean Paul Capdecomme

Òsca !

‘Les femmes cathares’

C’ETAIT TROP BEAU POUR ETRE VRAI .. !

La disgrâce d’Anne Brenon débute en 1992 avec ‘Les femmes cathares’ .. Alors qu’avec ‘Le vrai visage du catharisme’ l’unanimité des historiens et gens de lettre (même les théologiens catholiques lui accordaient le prix ‘Notre histoire’) avait félicité la chartiste Anne Brenon, après 1992, certains universitaires relativistes ne lui pardonnent pas d’avoir présenté les hérétiques du Languedoc comme féministes avant l’heure (et trop religieux , il va sans dire)..

VACANCES !

VACANCES !

Eh bien, la prof d’occitan que je suis arrive aux vacances sur les genoux ! Ambiance très chaude en salle des profs sur fond de canicule. Beaucoup d’agressivité sur fond d’orage. La société change, la salle des profs aussi. Pas en bien. Bien sûr, si agressivité il y a eu, je n’ai pas été épargnée. C’est que lorsqu’on attaque l’occitan, c’est moi qu’on attaque. Je suis « occitan » !

Alavetz, bonas vacanças a tots ! Sustot a tots los professors d’occitan ! E bona retirada a Eric Astié !!!

𝗥𝗲𝗻𝗰𝗼𝗻𝘁𝗿𝗲𝘀 𝗼𝗰𝗰𝗶𝘁𝗮𝗻𝗲𝘀 𝟮𝟬𝟮𝟲 – 𝗦𝗼𝗶𝗿𝗲́𝗲 𝗱𝗮𝗻𝘀𝗲𝘀 & 𝗺𝘂𝘀𝗶𝗾𝘂𝗲 𝘁𝗿𝗮𝗱𝗶𝘁𝗶𝗼𝗻𝗻𝗲𝗹𝗹𝗲 !

𝗥𝗲𝗻𝗰𝗼𝗻𝘁𝗿𝗲𝘀 𝗼𝗰𝗰𝗶𝘁𝗮𝗻𝗲𝘀 𝟮𝟬𝟮𝟲 – 𝗦𝗼𝗶𝗿𝗲́𝗲 𝗱𝗮𝗻𝘀𝗲𝘀 & 𝗺𝘂𝘀𝗶𝗾𝘂𝗲 𝘁𝗿𝗮𝗱𝗶𝘁𝗶𝗼𝗻𝗻𝗲𝗹𝗹𝗲 !

 𝘗𝘳𝘦́𝘱𝘢𝘳𝘦𝘻-𝘷𝘰𝘶𝘴 𝘱𝘰𝘶𝘳 𝘶𝘯𝘦 𝘴𝘰𝘪𝘳𝘦́𝘦 𝘧𝘦𝘴𝘵𝘪𝘷𝘦 𝘢𝘶 𝘳𝘺𝘵𝘩𝘮𝘦 𝘥𝘦𝘴 𝘮𝘶𝘴𝘪𝘲𝘶𝘦𝘴 𝘦𝘵 𝘥𝘢𝘯𝘴𝘦𝘴 𝘰𝘤𝘤𝘪𝘵𝘢𝘯𝘦𝘴 !

 Mercredi 29 juillet 2026

 À partir de 21h0

 Soirée danses animée par 𝗚𝘂𝗶𝗹𝗵𝗲𝗺 𝗕𝗼𝘂𝗰𝗵𝗲𝗿 𝗱𝗲 𝗟𝗮 𝗚𝗿𝗮𝗻𝗷𝗮 

 Au programme : violon, clarinette, chansons à danser, bourrées et rondes du Quercy pour une immersion conviviale dans les traditions populaires occitanes.

 Que vous soyez danseur confirmé ou simple curieux, venez partager un moment chaleureux et festif !

– 09 – Informacions

Par Alain VIDAL

1 La letra mesadièra de l’IEO09

2 Festen’òc a Saurat : https://agendatrad.org/e_2026-07/festen-oc.pntm8m5x

3 Trad’estiu a Foish :: https://tradestiu.fr/

4 La cadena occitana de FR3 : https://www.youtube.com/@france3occitanie

5 Dins Aude

6 Recèrca de films ancians

Institut d’Estudis Occitans d’Arièja LA LETRA MESADIÈRA N°339 – Julhet de 2026 …

sosténer l’IEO es pas sonque ajudar una associacion, es tanben donar mejans a una mission culturala que participa a la vida del territòri… Amics, A la fin del mes de junh, una delegacion de l’IEO d’Arièja es estada recebuda pels elegits del Conselh Departamental en carga de la cultura per les i presentar nòstras accions, nòstras dificultats e tanben nòstras ambicions per l’avenir. Aqueste rescontre èra necessari. L’IEO d’Arièja es dempuèi decenias un actor de la vida culturala del departament. Per l’ensenhament de la lenga occitana, las animacions culturalas, le teatre, las manifestacions, le trabalh amb les partenaris associatius e totes les que fan viure la lenga, participam a la transmission d’un patrimòni viu que fè partida de l’identitat d’Arièja. Avèm presentat als elegits la realitat de nòstra situacion : nòstra volontat de contunhar e de desvolopar nòstras accions, mas tanben las dificultats ligadas a la manca de mejans e a la reduccion de nòstres mejans umans. Avèm volgut dire clar que sosténer l’IEO es pas sonque ajudar una associacion, es tanben donar mejans a una mission culturala que participa a la vida del territòri. La volontat nòstra èra de fèr reconéisser le ròtle màger de l’IEO d’Arièja per que siá identificat coma un interlocutor de referéncia tre que s’agís de la question occitana. Las responsas dels elegits, dins son ensemble, son estadas positivas. Son puslèu favorables a la presa en compte de l’occitan dins la politica publica. La majoritat reconeis la plaça de la lenga occitana dins le patrimòni ariegés e sembla dispausada a trabalhar amb nosautres per trobar solucions que permeton de perennizar nòstra accion. Semblan d’acòrdi per nos fèr conéisser melhor gràcias a la ret plan larga del Conselh Departamental, i aurà lèu un annuari en linha, l’escasença per nosautres d’i inscriure las nòstras accions, la proposicion d’organizar causas cap al Mas d’Asil (teatre, lecturas…) en collaboracion amb Joan Marc Rauzy, nos van crompar diccionaris toponimics per ne provesir totes les CDI e las bibliotècas del departament e serem convidats a ne fèr la presentacion pels joves. Aqueles escambis nos fan esperar que se pòt bastir un partenariat mès fòrt amb le Departament. La condicion que torna sovent, es que l’afèr còste pas tròp ! Una resèrva classica, mas que mòstra plan las limitas de la volontat d’engatjament dels nòstres elegits. Demòra encara de fèr evoluir unas representacions encara vivas que veson l’occitan coma una realitat marginala o sonque ligada al passat. Cal contunhar de mostrar que l’occitan es una lenga viva, una lenga de transmission, de creacion e de ligam social, dubèrta a totes les estatjants d’Arièja. Una lenga es pas solament una aisina de comunicacion : es una memòria, una cultura, una faiçon de viure un territòri e de compréner le mond. Dire que l’occitan es « marginal » es sovent constatar una realitat estatistica sens se pausar cap de questions sus las politicas que l’an produita. Se la lenga fèr repè, es pas per asard, mas per de causidas istoricas e institucionalas plan conegudas. La question es doncas pas tant aquela de son « inutilitat » coma la de la responsabilitat collectiva fàcia a son avenir. Dins Arièja coma dins Occitània tota, l’occitan demòra present dins las expressions popularas, dins la toponimia, dins la creacion artistica e dins las dinamicas associativas e educativas. Pasmens, cal pas desbrembar que l’estiu es tanben le temps dels rescontres e de la fèsta ! Les festenals occitans, las manifestacions culturalas, les concèrts, les espectacles e totes les moments de partatge que se debanan dins nòstres vilatges e nòstras vilas nos fan véser que la lenga es encara una lenga de vida e de convivialitat. Profeitem doncas d’aquestes jorns d’estiu per nos tornar trobar al Festen’òc de Saurat e al Tad’estiu de Foish e a totas las autras manifestacions culturalas per parlar occitan e fèr viure aquela cultura que nos acampa. Vos desiri a totes bonas vacanças, moments de repaus e de jòia. Tornarem en setembre amb vam e determinacion, per tirar camin, perque sabèm que la lenga a encara besonh de nosautres, atal entre totes, ac farem tot !

Annia Wolf, presidenta de l’IEO d’Arièja @  ieo09@orange.fr  05 81 06 03 88 La fe sens òbra mòrta es N°339 – Julhet de 2026 LA LETRA MESADIÈRA Page 2

– 11 – LETRA D’INFORMACION DE L’INSTITUT D’ESTUDIS OCCITANS-AUDE Julh de 2026

UNES RENDÈTZ-VOS DEL MES DE JULH • dimècres 1èr : Total Festum en Val de Danha : Johnny Bambou a Vilatritols ; danças en cèrcle (18h30) a Campanhan d’Aude • dijòus 2, a Tesan : balèti amb Pulsatilla • divendres 3 : Total Festum en Val de Danha : a Pradèlas del Val : talhièr-cosina (17h), balèti amb Pulsatilla (en serada) • Del 2 a dimenge 5 : Universitat Occitana d’Estiu a Nimes • dissabte 4 : balèti a Ladèrn de Lauquet amb Fresquèl • dimenge 5 : Marcha de la sal (despart d’Arcas a 8 h del matin) • del 8 al 12 : Universitat Occitan d’Estiu a La Guèpia • dissabte 11, : recital del grop vocal Adara a la glèisa de Brossas (17h30) • dimenge 12 : Fèsta del melon a Pesens • divendres 17 : Aux arbres on danse a Fabresan, amb Karpostal ; balèti a Arzens amb Fresquèl • dimècres 5 d’agost : contes d’Alan Roch a Tornissan ================================================================

• Mòstras de véser : – I Viure, mòstra fotografia + reportatge, a La Forestière (46, av. de la Montanha Negra a Caunas ; sus rdv : 0699896921 ; fins al 20 de setembre) . Completada per una mòstra Demorar a l’abadiá de La Grassa (fins al 5 d’octobre) – L’art aborigène d’Australie, al Musèu de Lodèva, fins al 30 d’agost www.museedelodeve.fr/exposition/art-aborigene – Mémoires de grenier, a l’Ostal de las Memòrias a Carcassona ; fotografias de Jean Belondrade, fins a la fin d’agost. – Als Essarts, a Bram : mòstra Lo pichon pòble de l’Anna Sardà ============================================================

PARUCION : L’ÒC A LA BOCA Long de l’annada escolara, classas de las Calandretas (Miquèl Decòr ; La Barbacana ; La Rosèla) e del collègi del Bastion an obrat a l’elaboracion d’un quasernet de 24 recèptas del país : ensaladas, fogassa, pastís de pòrc, qopa a l’alh, azinat, estofinada, rozòla, trufada, galina al pòt, aurelhetas, copetada, crostada, gimbeletas, milhàs, pompet,… Lo libròt de 40 paginas (format 15×21 cm) pren plaça dins la colleccion Farfadet (n° 44) de l’Institut d’Estudis Occitans-Aude. De comandar : 8 € (+ 2 € de mandadís) a IEO-Aude BP 51042 11860-Carcassona Cedex ============================================================

LA CAPITADA : Lo Maraton de la Lenga Lo debanament de la jornada del 13 de junh a Brossas foguèt de primièra e permetèt de parlar e d’ausir d’occitan long de 18 oras! (E se compta pas los sòmis que faguèretz en seguida!) VÒTRE ESTIU OCCITAN – Los festenals • Festen’Òc a Saurat : Saurat en Arièja vos espèra per son Festen’Òc (24ena edicion ; festenoc.com) amb un programa de tria. Vaquí la tièra dels principals artistas qu’i participan (mas i a plan d’autras animacions) : dissabte 11 de julh : Manu Isopet, Bal Orquestrina Trama, lou Seriol ; dimenge 12 de julh : parelh Capèl/Lopez, Perqué pas e Mistralkizz ; diluns 13 de julh :Ave l’accent, Peiro douso e Graines de sel. • Dins Aude, lo Festenal Convivéncia farà escala a Castèlnau d’Ari (11/07) amb Kostana (Balcans) e Officine Meridionali (Italia) ; a Vilasecalanda (13/07) amb lo triò Tikismikis (Argentina) e Rebecca Roger Cruz (America latina, Espanha) ; a La Redòrta (15/07) amb Tarafikants (Romania, Balcans), a Omps (16/07) amb Bassi Bakambi (Congò) e Juliette Magnevasoa (Madagascar) e al Somalh (18/07) amb Poplitê (Nòrd-èst de Brasil) e Framboyan (Mexic e França) • Trad’Estiu a Foish : Se passatz per Arièja, poiretz prene part al Trad’Estiu a Foish. Se dobrirà amb de teatre occitan per la Comedia Occitana Tolzana aqueste dijòus 16 de julh. Divendres 17, poiretz dançar amb Fresinat e Feubrêche. Dissabte 18, de vèspre : prestacion del grop folcloric Troubadours du Comminges ; mòstra de fotografias e conferéncia : Lenga e cultura dins lo pastoralisme ; aprèp lo Trad’aperitiu, balèti amb Estornapic e Cosmòs Chocolat. Lo dimenge 19 de vèspre, poiretz vistalhar Foish en occitan ; los mainatges dançaràn amb Sors des Mains de Tes Poches. Aprèp lo Trad’aperitiu, balèti amb Coriande. • Rendètz-vos Estivada a Sebazac : La Nòva Estivada se tendrà sus 3 jorns a Sebazac, a qualques quilomètres de Rodés (https://estivada.eu/). Divendres 24 de julh, s’estrenarà la mòstra del collectiu PEL ; s’escotarà cantar Rosalina, Tròba Vox, Dus au Casau e M’Braia ; se dançarà amb Bolbena ; Varalh-Sistèma animarà l’aperitiu-concèrt. Dissabte 25, estagi de cants polifonics ; Monica Burg contarà ; lo Teatre de Pas Res jogarà ; las Tripletas faràn dançar ; concèrts de Platane e Zabozor. Dimenge 26, dejunar-tripons, conferéncia de Danièl Loddò e balèti amb la Talvera clavaràn la manifestacion. Cada jorn: talhièrs de dança, passejadas comentadas, animacions per la drollalha, jòcs tradicionals , conferéncias, mòstras, taulas redondas, projeccions, rescontres literaris, granda librariá occitana, talhièrs d’art… Se pòt beure e manjar local sus plaça. • Festenal de Russòl (Lauran de Menerbés ; https://russol.fr/festival/) del 30 de juh al 1èr d’agost : Annibal Galant e La Diane-cinè-concèrt de l’Aimat Brees ; Dialonaz (maloya) e MAQX (grop occitan), lo 31 e Maëlle Rouifed (world) e Lucile Revel & Roman Raynaud (jazz-blue) lo 1/8. • Fèsta occitana de Còrdas sus Cèl lo 14 e lo 15 d’agost : musica, balètis, contes, animacions, … • a Hestiv’Òc a Pau del 20 al 23 d’agost : un festenal dobèrt al ritme d’Occitania, d’Euskadi, lo rescontre de Pirenèus e de la Mar nòstra e al-delà. Programacion de descobrir sus : hestivoc.com. • SOSTENÈTZ L’ACCION DE L’IEO-Aude Es encara temps de pagar ! Mandatz vòstre escotisson a l’IEO Escotisson 2026 : 30 € ; coble, associacion : 38 € ; jove, caumaire : 12 € amb sosten a una estructura locala : 40 € ; coble, associacion : 50 € ; jove, caumaire : 16 € Enrodar l’associacion locala que vos interèssa : País de Carcassona – Fasètz la Lenga en Cabardés – Esperasan – Fenolhedés – Grussan – Narbona – Quercòrb Mandar vòstre chèc a l’òrdre d’IEO-Aude a : IEO-Aude BP 51042 11860 – Carcassonne Cedex ——————————————————————————– Nom, pichon nom ………………………………………………… Adreiça postala …………………………………………………… …………………………………………………………………… Corrièl ………………………