D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA
LO FELIBRITGE (4)
Catalonha e Occitània. Doas nacions que lutavan per recuperar las lengas e las culturas pròprias amb dos movements similars: la Renaissença e lo Felibritge. Doas nacions qu’avián partejats de divèrses capítols istorics. Amb aquelas circonstàncias, èra inevitable que los intellectuals catalans e occitans partegèsson aqueles projèctes literaris mejançant de cartas, de reünions…
Los primièrs contactes coneguts foguèron mantenguts per l’occitan Frederic Mistral e lo catalan Víctor Balaguer, que patissiá un exili dins las tèrras occitanas per qualques criticas al govèrn espanhòl. Coma simbòl d’aquel afrairament e coma gratitud per la bona recepcion que los intellectuals occitans autregèron a Víctor Balaguer, los catalans regalèron als fraires occitans la “Coupo Santo”, una copa que simbolizava aquela frairesa etèrna, e que possedissiá lo sieu pròpri imne, la “Cançon de la Coupo”.
Foguèt tanben fòrça importanta la visita dels felibres l’an 1868 a Catalonha amb una simbolica visita al monastèri de Montserrat amb los sieus companhs catalans. Una frairesa recuperada al sègle XIX qu’a patit malastrosament d’incidéncias pels contèxtes politics catalan e occitan, mas que devèm contunhar e expansionar. Imaginam una reünion ipotetica de totes los escrivans de l’image d’aquel messatge. Una situacion perfiècha!!!
L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!!
