LA PROVENÇA ENTRE BARCELONA E TOLOSA Francesc Sangar.- Las familhas comtalas de Tolosa e Barcelona assagèron de contrarotlar las tèrras occitanas pendent lo sègle XII. Un dels territòris de lucha foguèt lo comtat de Provença, un territòri basic a la Mediterranèa occidentala per la siuena situacion geografica e la siuena importància comerciala e fluviala (lo contraròtle sul riu Ròse). E los dos personatges principals qu’intervenguèron en aquela “lucha” https://shorturl.at/kZA6P

D’aquí a un mes arriba Sant Jordi i tornarem al carrer. SAPIÉNCIA OCCITANA també tindrà una paradeta a Barcelona, compartida amb els nostres companys d’EL MÓN MEDIEVAL on podreu trobar els llibres de la PICHONA BIBLIOTÈCA DE LA SAPIÉNCIA OCCITANA, escrits pel nostre director CHRISTIAN ANDREU.

“CHRONIQUES DETH SÈGLE XXIau”, una crònica en aranès sobre algunes de les notícies més destacades del tombant dels darrers vint-i-cinc anys.

“FAUNA OCCITANA” en llenguadocià, perquè els amants de la natura puguin conèixer la diversitat animal de les terres occitanes.

“FAUNA ARANESA” en aranès, perquè aquells que vulgueu aprofundir encara més en la fauna d’aquest territori tan estimat com és l’Aran.

I la nostra novetat “UN MOND DE LENGAS”, una exhaustiva anàlisi de la situació lingüística de l’Europa medieval, un cop constituïdes les grans famílies de llengües europees. Perquè devem recordar aquest gran bagatge cultural i lingüístic autòcton del nostre continent.

També tindrem informació sobre d’altres projectes occitanistes, perquè des de l’AASOC sempre hem col·laborat i ajudat d’altres entitats que defensen la llengua i la cultura occitanes.

Però on tindrem el nostre emplaçament? Ben aviat ho sabreu, juntament amb molts d’altres detalls més de la nostra parada.

L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!!

SAINT GEORGE 2026

Dans un mois sant jordi arrive et on retourne dans la rue SAPIÉNCIA OCCITANA aura également un stand à Barcelone, partagé avec nos collègues d’EL MON MEDIEVAL où vous pourrez retrouver les livres de la BIBLIOTHÈQUE PICHONA DE LA SAPIENCIA OCCITANE, écrits par notre directeur CHRISTIAN ANDREU.

« CHRONICLES DETH S vGLE XXIau », une chronique en aranais sur certaines des nouvelles les plus exceptionnelles de l’automne des vingt-cinq dernières années.

« FAUNE OCCITANNE » en linguadocien, pour que les amoureux de la nature puissent connaître la diversité animale des terres occitanes.

« FAUNA ARANESA » à Aranès, pour ceux d’entre vous qui veulent approfondir encore plus la faune de ce territoire aussi cher que l’Aran.

Et notre actualité « UN MOND DE LENGAS », une analyse complète de la situation linguistique en Europe médiévale, une fois les grandes familles de langues européennes formées. Parce qu’il faut se souvenir de ce grand bagage culturel et linguistique indigène de notre continent.

Nous aurons aussi des informations sur d’autres projets occitanistes, car depuis l’AASOC nous avons toujours collaboré et aidé d’autres entités qui défendent la langue et la culture occitanes.

Mais où aurons nous notre place ? Bientôt vous saurez, ainsi que beaucoup d’autres détails de notre arrêt.

AASOC TOUJOURS AVEC PATIENCE !!!

SANT JORDI 2026

D’aquí a un mes arriba Sant Jordi i tornarem al carrer. SAPIÉNCIA OCCITANA també tindrà una paradeta a Barcelona, compartida amb els nostres companys d’EL MÓN MEDIEVAL on podreu trobar els llibres de la PICHONA BIBLIOTÈCA DE LA SAPIÉNCIA OCCITANA, escrits pel nostre director CHRISTIAN ANDREU.

“CHRONIQUES DETH SÈGLE XXIau”, una crònica en aranès sobre algunes de les notícies més destacades del tombant dels darrers vint-i-cinc anys.

“FAUNA OCCITANA” en llenguadocià, perquè els amants de la natura puguin conèixer la diversitat animal de les terres occitanes.

“FAUNA ARANESA” en aranès, perquè aquells que vulgueu aprofundir encara més en la fauna d’aquest territori tan estimat com és l’Aran.

I la nostra novetat “UN MOND DE LENGAS”, una exhaustiva anàlisi de la situació lingüística de l’Europa medieval, un cop constituïdes les grans famílies de llengües europees. Perquè devem recordar aquest gran bagatge cultural i lingüístic autòcton del nostre continent.

També tindrem informació sobre d’altres projectes occitanistes, perquè des de l’AASOC sempre hem col·laborat i ajudat d’altres entitats que defensen la llengua i la cultura occitanes.

Però on tindrem el nostre emplaçament? Ben aviat ho sabreu, juntament amb molts d’altres detalls més de la nostra parada.

L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!!

SAINT GEORGE 2026

Dans un mois sant jordi arrive et on retourne dans la rue SAPIÉNCIA OCCITANA aura également un stand à Barcelone, partagé avec nos collègues d’EL MON MEDIEVAL où vous pourrez retrouver les livres de la BIBLIOTHÈQUE PICHONA DE LA SAPIENCIA OCCITANE, écrits par notre directeur CHRISTIAN ANDREU.

« CHRONICLES DETH S vGLE XXIau », une chronique en aranais sur certaines des nouvelles les plus exceptionnelles de l’automne des vingt-cinq dernières années.

« FAUNE OCCITANNE » en linguadocien, pour que les amoureux de la nature puissent connaître la diversité animale des terres occitanes.

« FAUNA ARANESA » à Aranès, pour ceux d’entre vous qui veulent approfondir encore plus la faune de ce territoire aussi cher que l’Aran.

Et notre actualité « UN MOND DE LENGAS », une analyse complète de la situation linguistique en Europe médiévale, une fois les grandes familles de langues européennes formées. Parce qu’il faut se souvenir de ce grand bagage culturel et linguistique indigène de notre continent.

Nous aurons aussi des informations sur d’autres projets occitanistes, car depuis l’AASOC nous avons toujours collaboré et aidé d’autres entités qui défendent la langue et la culture occitanes.

Mais où aurons nous notre place ? Bientôt vous saurez, ainsi que beaucoup d’autres détails de notre arrêt.

AASOC TOUJOURS AVEC PATIENCE !!!

«ENRIC GARRIGA TRULLOLS»

E DE LA 3a EDICION DEL CONCORS D’ENSAGS E ARTICLES

«D’AURA EN AURA»

1. Lo CAÒC, Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan, organiza lo 7n CONCORS
   DE RACONTES BRÈUS «ENRIC GARRIGA TRULLOLS» e lo 3n CONCORS
   D’ENSAGS E ARTICLES «D’AURA EN AURA». Aquestas doas convocatòrias son
   dobèrtas a totes.
2. Tèma e variantas:
   2.1. La matèria e lo genre dels racontes es liure: fantastic, istoric, d’aventuras,
   policièr…
   2.2. Los ensags o articles, de caractèr non-fictiu, son dobèrts a totas las
   manifestacions de l’occitanitat: de l’etnografia a la tradicion culturala e lo
   patrimòni, en tot passar per l’istòria, la recèrca, las relacions occitanocatalanas, etc.
   2.3. Totas las variantas de lenga occitana son benvengudas.
3. Cada candidat poirà presentar solament un tèxt original e inedit per caduna
   d’aquelas doas convocatòrias. Cal que lo(s) tèxt(es) siá(n) pas estat(s) presentat(s)
   a cap autra convocacion literària, tant qu’aqueste concors serà dobèrt.
4. Per quant a l’extension, los racontes devon aver entre 10.000 e 12.000
   caractèrs, e los ensags e articles entre 8.000 e 10.000 –espacis en blanc
   compreses–, letra Arial 12 e interlinhat 1,5. Los trabalhs se pòdon presentar en
   archiu Word, Office Writer o Pdf, totjorn signats amb un escais-nom e indicacion
   del concors ont son presentats. Cal obligatòriament un títol. [ Escais-nom_títol ]
5. Dels racontes e los ensags o articles, los concorsants ne mandaràn l’original en
   supòrt numeric (per email), al mai tard lo 8 d’abril de 2026, a l’adreiça seguenta:
   caoc@caoc.cat
   Providència, 42
   08024 BARCELONA (Països Catalans)

• 34 93.284.36.34 | caoc@caoc.cat | http://www.caoc.cat

Basas VII concors de racontes brèus EGT e III concors d’ensags e articles – 2026

2

Coma subjècte, caldrà marcar «7n concors de racontes brèus» o «3n concors
d’ensags e articles». Dins lo còrs del messatge caldrà balhar las donadas
personalas e l’escais-nom causit (nom e prenom, numèro carta d’identitat,
telefòn, adreiça postala, concors concernit, títol del raconte e escais-nom).
Lo CAÒC confirmarà per email la recepcion de l’original.
Los concorsants gardaràn totjorn lor anonimat.

6. Jurada: La resolucion dels dos concorses es l’afar d’una jurada formada per
   professors del CAÒC, ensenhaires e escrivans.
7. Prèmis:
   7.1. Un primièr, un segond e un tresen prèmis seràn atribuïts al Concors de
   racontes brèus «Enric Garriga Trullols»:

• Lo/la ganhaire/a del primièr prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis
  (borsa CAÒC) a l’Escòla Occitana d’Estiu, que se ten a Vilanuèva d’Òut.
• Lo/la ganhaire del segond prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis a un
  cors del CAÒC, plus un bon de 50 € per crompar a la librariá del CAOC.
• Lo/la ganhaire del tresen prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis a un
  talhièr de cultura occitana e recebrà l’abonament a gratis pendent un an de
  la revista de cultura en occitan «Lo Diari».
• Totes los racontes premiats seràn publicats en libre per lo CAOC.
• Totes los participants recebràn un diplòma de participacion e un present.
  7.2. Un primièr e un segond prèmi seràn atribuïts al Concors d’Ensags e articles
  «D’aura en aura»:
• Lo/la ganhaire/a del primièr prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis
  (borsa CAÒC) a l’Escòla Occitana d’Estiu, que se ten a Vilanuèva d’Òut.
• Lo/la ganhaire del segond prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis a un
  cors del CAÒC.
• Tant que serà possible, los dos ensags o articles premiats seràn publicats
  on-line dins una revista de l’airal occitanocatalan.

6. Es al CAÒC qu’aperten lo drech de publicar los tèxtes premiats e d’autres e de
   ne far difusion.
7. Lo verdicte de la jurada serà publicat dins la wèb del CAÒC lo 20 de mai de
   2026.
8. La remesa del prèmi serà dins un acte public. Per çò qu’es del luòc e la data,
   seràn anonciats quand vendrà lo moment. Los guerdonats e finalistas seràn
   avertits per corrièr electronic.

Basas VII concors de racontes brèus EGT e III concors d’ensags e articles – 2026

3

11. La jurada pòt demandar a l’autor de far qualques modificacions ortograficas o
    de sintaxi a son tèxt, se deviá èsser publicat. Los concorsants premiats accèptan
    que lors tèxtes sián difusats per parts o entièrs, en papièr o per Internet, sens cap
    de remuneracion. N’accèptan tanben d’autres usatges de tòca non lucrativa, coma
    lecturas publicas o l’emplec pedagogic pel CAÒC. Los autors gardan lo drech de se
    servir de lor tèxt, amb la resèrva de mencionar qu’es estat premiat pel CAÒC.
12. La participacion al concors entraïna l’acceptacion totala e sens resèrva
    d’aquestas basas.
13. Los organizators se resèrvan lo drech de modificar o anullar lo concors se las
    circonstàncias o fan necessari. La jurada se resèrva lo drech de declarar desèrts
    los prèmis se, a son vejaire, la qualitat dels tèxtes prepausats es insufisenta.

BASAS DEL 7n CONCORS DE RACONTES BRÈUS EN OCCITAN

«ENRIC GARRIGA TRULLOLS»

E DE LA 3a EDICION DEL CONCORS D’ENSAGS E ARTICLES

«D’AURA EN AURA»

1. Lo CAÒC, Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan, organiza lo 7n CONCORS
   DE RACONTES BRÈUS «ENRIC GARRIGA TRULLOLS» e lo 3n CONCORS
   D’ENSAGS E ARTICLES «D’AURA EN AURA». Aquestas doas convocatòrias son
   dobèrtas a totes.
2. Tèma e variantas:
   2.1. La matèria e lo genre dels racontes es liure: fantastic, istoric, d’aventuras,
   policièr…
   2.2. Los ensags o articles, de caractèr non-fictiu, son dobèrts a totas las
   manifestacions de l’occitanitat: de l’etnografia a la tradicion culturala e lo
   patrimòni, en tot passar per l’istòria, la recèrca, las relacions occitanocatalanas, etc.
   2.3. Totas las variantas de lenga occitana son benvengudas.
3. Cada candidat poirà presentar solament un tèxt original e inedit per caduna
   d’aquelas doas convocatòrias. Cal que lo(s) tèxt(es) siá(n) pas estat(s) presentat(s)
   a cap autra convocacion literària, tant qu’aqueste concors serà dobèrt.
4. Per quant a l’extension, los racontes devon aver entre 10.000 e 12.000
   caractèrs, e los ensags e articles entre 8.000 e 10.000 –espacis en blanc
   compreses–, letra Arial 12 e interlinhat 1,5. Los trabalhs se pòdon presentar en
   archiu Word, Office Writer o Pdf, totjorn signats amb un escais-nom e indicacion
   del concors ont son presentats. Cal obligatòriament un títol. [ Escais-nom_títol ]
5. Dels racontes e los ensags o articles, los concorsants ne mandaràn l’original en
   supòrt numeric (per email), al mai tard lo 8 d’abril de 2026, a l’adreiça seguenta:
   caoc@caoc.cat
   Providència, 42
   08024 BARCELONA (Països Catalans)

• 34 93.284.36.34 | caoc@caoc.cat | http://www.caoc.cat

Basas VII concors de racontes brèus EGT e III concors d’ensags e articles – 2026

2

Coma subjècte, caldrà marcar «7n concors de racontes brèus» o «3n concors
d’ensags e articles». Dins lo còrs del messatge caldrà balhar las donadas
personalas e l’escais-nom causit (nom e prenom, numèro carta d’identitat,
telefòn, adreiça postala, concors concernit, títol del raconte e escais-nom).
Lo CAÒC confirmarà per email la recepcion de l’original.
Los concorsants gardaràn totjorn lor anonimat.

6. Jurada: La resolucion dels dos concorses es l’afar d’una jurada formada per
   professors del CAÒC, ensenhaires e escrivans.
7. Prèmis:
   7.1. Un primièr, un segond e un tresen prèmis seràn atribuïts al Concors de
   racontes brèus «Enric Garriga Trullols»:

• Lo/la ganhaire/a del primièr prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis
  (borsa CAÒC) a l’Escòla Occitana d’Estiu, que se ten a Vilanuèva d’Òut.
• Lo/la ganhaire del segond prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis a un
  cors del CAÒC, plus un bon de 50 € per crompar a la librariá del CAOC.
• Lo/la ganhaire del tresen prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis a un
  talhièr de cultura occitana e recebrà l’abonament a gratis pendent un an de
  la revista de cultura en occitan «Lo Diari».
• Totes los racontes premiats seràn publicats en libre per lo CAOC.
• Totes los participants recebràn un diplòma de participacion e un present.
  7.2. Un primièr e un segond prèmi seràn atribuïts al Concors d’Ensags e articles
  «D’aura en aura»:
• Lo/la ganhaire/a del primièr prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis
  (borsa CAÒC) a l’Escòla Occitana d’Estiu, que se ten a Vilanuèva d’Òut.
• Lo/la ganhaire del segond prèmi aurà lo drech de s’inscriure a gratis a un
  cors del CAÒC.
• Tant que serà possible, los dos ensags o articles premiats seràn publicats
  on-line dins una revista de l’airal occitanocatalan.

6. Es al CAÒC qu’aperten lo drech de publicar los tèxtes premiats e d’autres e de
   ne far difusion.
7. Lo verdicte de la jurada serà publicat dins la wèb del CAÒC lo 20 de mai de
   2026.
8. La remesa del prèmi serà dins un acte public. Per çò qu’es del luòc e la data,
   seràn anonciats quand vendrà lo moment. Los guerdonats e finalistas seràn
   avertits per corrièr electronic.

Basas VII concors de racontes brèus EGT e III concors d’ensags e articles – 2026

3

11. La jurada pòt demandar a l’autor de far qualques modificacions ortograficas o
    de sintaxi a son tèxt, se deviá èsser publicat. Los concorsants premiats accèptan
    que lors tèxtes sián difusats per parts o entièrs, en papièr o per Internet, sens cap
    de remuneracion. N’accèptan tanben d’autres usatges de tòca non lucrativa, coma
    lecturas publicas o l’emplec pedagogic pel CAÒC. Los autors gardan lo drech de se
    servir de lor tèxt, amb la resèrva de mencionar qu’es estat premiat pel CAÒC.
12. La participacion al concors entraïna l’acceptacion totala e sens resèrva
    d’aquestas basas.
13. Los organizators se resèrvan lo drech de modificar o anullar lo concors se las
    circonstàncias o fan necessari. La jurada se resèrva lo drech de declarar desèrts
    los prèmis se, a son vejaire, la qualitat dels tèxtes prepausats es insufisenta.

La Tente à Deudeuche !!! Tu connais ??? Un Concept Unique réalisé en Exclusivité pour Ruquet et Bunyete en Pays Catalan !!! Bon Dimanche à Tous !!!

Création : Les Beautés Catalanes. Merci de partager nos publications et de ne pas faire de copier coller, d’enregistrement ou de capture d’écran. Respectez le travail de nos créations.

#pyreneesorientales#fblifestyle

Ja que darrerament parlem força de temes relacionats en la llengua, poso un trocet d’un article, que m’ha semblat força interessant, que parla de quan van sortir les variants dialectals.

Josep Moran i Joan Anton Rabella, LA LLENGUA: VEHICLE DE TRANSMISSIÓ DE LA IDENTITAT
CATALANA AL LLARG DE LA HISTÒRIA, pp 163-164

5. L’EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA: EL SEGLE XV I EL PAS AL SEGLE XVI

L’extensió política i territorial de la Corona catalanoaragonesa durant els segles XIII i XIV comportarà l’expansió del domini de la llengua catalana, que formarà, per transposició, dialectes consecutius (el País Valencià i les Illes Balears durant el segle xiii, i l’Alguer durant el XIV). Tanmateix, a partir d’aquell moment, factors geogràfics, històrics, socials i interns aniran diferenciant els diversos dialectes del català sense trencar mai, però, la unitat estructural de la llengua parlada. Aquesta situació es farà evident a partir del final de l’edat mitjana, amb una llengua que presentarà algunes característiques més innovadores a l’àrea central enfront de les àrees laterals i de les que van ser colonitzades més tardanament, que mantindran vives formes que es perdran en la zona més dinàmica, com, per exemple, la conservació en nord-occidental i balear d’un terme com arena o en valencià i en rossellonès eixir, mots que eren comuns a tot el domini fins aquell moment.

D’aquesta manera, en la llengua medieval a partir del final del segle xiv i sobretot durant el xv comencen a aparèixer mostres de diferències diatòpiques i fins i tot algun exemple de l’existència de les varietats geogràfiques. Al final d’aquest període s’accentua el distanciament entre la llengua parlada —en un moment en què es va diferenciant territorialment— i la llengua escrita, perquè no s’arribarà a formular un nou model de llengua formal que reculli les innovacions lingüístiques que es van consolidant. Aquesta situació, enfront de la codificació d’altres llengües europees (sobretot a partir del Renaixement: Juan de Valdés,43 Pietro Bembo,44 etc.) que durant l’edat mitjana no presentaven un sistema d’escriptura tan fixat i estable com el català, afavorirà l’aparició dels termes valencià i mallorquí per designar aquelles varietats dialectals. Durant aquest període, tanmateix, resulta remarcable la redacció d’una obra de caràcter correctiu, en què conflueixen la necessitat de formular un model de llengua modernitzada i la constatació de l’existència —que es fa palesa per als parlants— de la variació dialectal: les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (del final del segle xv),45 en la qual no es formula estructuradament un model modernitzador de llengua, però en què, per mitjà de les formes que condemna, ens dóna informació sobre quines eren les formes vives oralment, unes formes que a vegades coincideixen amb les solucions col·loquials vives encara avui (com gavinet en lloc de ganivet o Toni per Antoni). La voluntat de les Regles era mantenir un sermo urbanus, una llengua formal unitària formulada a partir de la llengua de les dues ciutats principals, Barcelona i València, que defugís les característiques més col·loquials i dialectals, des de la fonètica fins al lèxic.