L’any 1991, la llengua basca es trobava en una situació dramàtica. Solament un 15,5% de la població del País Basc la feia servir igual o més que el castellà i era principalment la gent d’edat més avançada. Trenta anys més tard, hi ha hagut un canvi de tendència, amb una revitalització de la llengua: ara qui més l’empra i qui més coneixement en té és el jovent.

La millora la trobem en quatre dimensions, tal com detecta l’ Enquesta Sociolingüística del País Basc del 2021, que s’ha presentat aquesta setmana a Sant Sebastià i que repassem tot seguit.

Un augment del coneixement

Una primera dada contundent: el basc ha guanyat 261.000 parlants en trenta anys. Si l’any 1991 un 24% de la població era capaç de parlar-lo, ara ho pot fer el 36,2%, és a dir, 680.629 persones. És a dir, un augment d’un 12%.

L’augment és fins i tot més significatiu si es té en compte que els qui tenen més coneixement del basc ara són els joves. Avui tres de cada quatre dels qui tenen entre setze anys i vint-i-quatre poden parlar basc, un percentatge que l’any 1991 era del 25%.

A més, hi ha un 16% dels joves que en té una competència bàsica, és a dir, un cert coneixement, però que no és capaç de parlar-lo bé. Això vol dir que tan sols menys d’un 10% dels més joves no té cap mena de coneixement de la llengua pròpia el País Basc.

Per contra, la població d’edat més avançada, que eren els que en tenien un coneixement més gran fa trenta anys, ara són el grup d’edat que menys en saben parlar. Però no és pas perquè hi hagi baixat l’ús dràsticament, sinó perquè hi ha hagut un augment molt pronunciat en la resta de grups d’edat, en gran part perquè una part significativa l’ha pogut aprendre a l’escola.

Vilaweb.cat