Catégorie : Lenga nòstra

– 31 – 4e édition de l’Apéro Doc d’Oc

Rendez-vous pour la 4e édition de l’Apéro Doc d’Oc, une rencontre conviviale mêlant découverte de documents anciens et plaisir du partage ! 

C’est à L’ Ostal d’Occitaniaque sera proposé un temps de décryptage autour d’archives issues des fonds des Archives départementales, notamment un compoix de Montesquieu‑Lauragais datant de 1596.

Attablés, les participants pourront manipuler des fac-similés, échanger avec les archivistes et profiter d’un moment accessible, chaleureux et ouvert à toutes et tous.

Cette année encore, les archivistes seront accompagnés des étudiants de la licence d’occitan de l’ université Jean Jaurès qui ont étudié et analysé les documents proposés au menu. 

– Animation : Marion Ficat, Jordi Navarro et les étudiants de la licence d’occitan

– En partenariat avec L’Ostal d’Occitania et l’Université Toulouse Jean Jaurès

– Jeudi 2 avril – 17h

 L’Ostal d’Occitania – 11 rue Malcousinat, Toulouse – Sans réservation, dans la limite des places disponibles ADHG / CD31

Conferència «El moviment occitanista a Reus entre 1876 i 1930», a càrrec de Fina Masdéu.

dilluns 30 de març, a les 19.00

a les sales Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus i virtual

Organitza: Secció Excursionista

Conferència «El moviment occitanista a Reus entre 1876 i 1930», a càrrec de Fina Masdéu.

dilluns 30 de març, a les 19.00

a les sales Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus i virtua

Organitza: Secció Excursionista

DE POLITICAS CONTRA L’OCCITAN

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA

DE POLITICAS CONTRA L’OCCITAN (2)

Pendent la Revolucion Francesa, foguèt debatuda la preséncia de las lengas nomenadas provincialas. Qualques deputats defendián que tota la nòva legislacion revolucionària deviá èsser tradusida a totas las lengas de França. Mas fin finala la decision foguèt totalament contrària a aquelas lengas.

L’abat Grégoire presentèt lo ”Rapòrt sus la necessitat e los mejans per exterminar los dialèctes e universalizar l’utilizacion de la lenga francesa” davant la Convencion Nacionala l’an 1794, ont defendiá la teoria d’un caractèr contrari a la Revolucion de las lengas e las culturas provincialas, acusadas d’èsser unes elements ligats amb l’Ancian Regim e la monarquia absolutista.

Las províncias èran consideradas coma reaccionàrias e l’esperit de la Revolucion solament se podiá defendre amb la lenga francesa (considerada coma l’idiòma de la modernitat) e amb una identitat exclusivament francesa. Pensam que la tradicionala division de França en las províncias istoricas foguèt substituida per la departamentala, amb unes noms qu’èran pas istorics, mas geografics.

L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!!

L’AASOC TOTJORN AMB L’OCCITAN !!!

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA

DE POLITICAS CONTRA L’OCCITAN (2)

Pendent la Revolucion Francesa, foguèt debatuda la preséncia de las lengas nomenadas provincialas. Qualques deputats defendián que tota la nòva legislacion revolucionària deviá èsser tradusida a totas las lengas de França. Mas fin finala la decision foguèt totalament contrària a aquelas lengas.

L’abat Grégoire presentèt lo ”Rapòrt sus la necessitat e los mejans per exterminar los dialèctes e universalizar l’utilizacion de la lenga francesa” davant la Convencion Nacionala l’an 1794, ont defendiá la teoria d’un caractèr contrari a la Revolucion de las lengas e las culturas provincialas, acusadas d’èsser unes elements ligats amb l’Ancian Regim e la monarquia absolutista.

Las províncias èran consideradas coma reaccionàrias e l’esperit de la Revolucion solament se podiá defendre amb la lenga francesa (considerada coma l’idiòma de la modernitat) e amb una identitat exclusivament francesa. Pensam que la tradicionala division de França en las províncias istoricas foguèt substituida per la departamentala, amb unes noms qu’èran pas istorics, mas geografics.

L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!!

L’AASOC TOTJORN AMB L’OCCITAN !!!

QUAND LE ROI D’ANGLETERRE PARLAIT FRANÇAIS

QUAND LE ROI D’ANGLETERRE PARLAIT FRANÇAIS

Suite à la conquête de l’Angleterre par Guillaume le Conquérant en 1066, le pays vit l’arrivée à sa suite de nombreux barons et nobles parlant une langue d’Oïl, ancêtre du français actuel. De là, l’usage d’une de ces langues, appelée « anglo-normand » ou « normand insulaire », devint la norme à la cour et dans l’aristocratie. Au XIVe siècle c’était encore le cas et l’on dispose encore de nombreux documents écrits dans cet idiome si proche du vieux français que tout un chacun peut le comprendre sans trop de difficulté.

En exemple, je vous livre ci-dessous un texte issu de la chancellerie du roi Edouard III, daté du 22 mars 1347 et rédigé au palais de Westminster (Londres, GB). Il fait état de la désignation de Henry Husee comme gardien de l’île de Wight avec 40 hommes d’armes et 60 archers. On note qu’Edouard III se dit roi d’Angleterre et de France : nous sommes alors en pleine guerre de Cent Ans.

Le texte :

« Ceste endenture (contrat), faite entre nostre seignur Edward Roi d’Engleterre & de France & seignur d’Irelaunde d’une part, & monsieur Henry Husee d’autre part, tesmoigne que le dit Henry ad empris à demurer sur la garde de l’Isle de Wyght, tanque à la fest de Seint Michel preschein avenir, od quarant (40) hommes d’armes & seisant (60) archers, as gages nostre dit seignur le Roi; & commencera d’entrer sa retenance de mesmes les gentz le dit isle al cluse de Pasque preschein avenir, & serra servi des gages pur les dites gentz, solonc ceo q’entre le tresorer nostre dit seignur le Roi & lui purra estre acordez.

Done à Westm’ (Westminster) le xxii. jour de Marcz, l’an du regne nostre dit seignur le Roi, cest à savoir, d’Engleterre vyntisme primer (21e), & de France oetisme (8e). »

Image : Édouard III assiégeant Berwick, enluminure du XVe s.

Excepcional a Albi, lo CCOA presenta lo concèrt d’ Éric Fraj e Morgan Astruc, “La Vida”.

Excepcional a Albi, lo CCOA presenta lo concèrt d’ Éric Fraj e Morgan Astruc, “La Vida”.

Abondós, ric e passionant, lo cantaire e poèta d’origina ariegesa lengadociana celèbra una rica carrièra de creacion musicala e poetica. Un immancable de la cançon occitana de creacion.

* * *

FR : Exceptionnel à Albi, le CCOA présente le concert d’Eric Fraj et Morgan Astruc, “La Vida”.

Foisonnant, riche et passionnant, le chanteur et poète d’origine ariégeoise languedocienne célèbre une riche carrière de création musicale et poétique.Un incontournable de la chanson occitane de création.

Informacions practicas / Informations pratiques :

🔖Dintrada / Entrée : 10€

📍 Maison de quartier de la Renaudié, Avenue de l’Europe, 81000 Albi

☎️💌 05 63 46 21 43, contact@ccoa.info

Comunicacion Territòri Lanas interioras

Taulèr La Passem 2026 suu marcat d’Amor. Los benevòles deus sectors de Haget, Amor, Pomarés e Clarmont que s’arretrobèn suu marcat d’Amor aqueth dimenge 22 de març de 2026. Publicitat tà La Passem qui passerà a Amor lo 08 de mai qui vien e venta de produits derivats.

Anem haut ! En davant La Passem !

📣Communication Territoire Landes Intérieures

Stand La Passem 2026 sur le marché d’Amou. Les bénévoles des secteurs d’Hagetmau, Amou, Pomarez et Clermont se sont retrouvés sur le marché d’Amou ce dimanche 22 mars 2026. Publicité pour La Passem qui passera à Amou le 08 mai prochain et vente de produits dérivés.

Allez ! En devant La Passem !

Comunicacion Territòri Lanas interioras

LA PROVENÇA ENTRE BARCELONA E TOLOSA

LA PROVENÇA ENTRE BARCELONA E TOLOSA Francesc Sangar.- Las familhas comtalas de Tolosa e Barcelona assagèron de contrarotlar las tèrras occitanas pendent lo sègle XII. Un dels territòris de lucha foguèt lo comtat de Provença, un territòri basic a la Mediterranèa occidentala per la siuena situacion geografica e la siuena importància comerciala e fluviala (lo contraròtle sul riu Ròse). E los dos personatges principals qu’intervenguèron en aquela “lucha” https://shorturl.at/kZA6P