Mòstra a a mancar pas. « Sus las parets o lo papièr, per las carrièras o en plena natura, Joan-Carles Codèrc pausa atal l’escritura coma acte plastic, un acte de reapropriacion de la paraula perduda. Coma per conjurar aquel estat de « dança sens memòria, » de las e los que subrevòlan los paisatges, los territòris, sens los abitar. Opèra alara una reflexion suls mots, los imatges qu’abitan las airas lingüisticas sus las qualas interven. Al rencontre de l’occitan e d’autras lengas en fragilitat, l’euskara, lo tamazight… »