Capitou 312 dóu rouman prouvençau  » Fino e Cesar  »

Capitou 312 dóu rouman prouvençau  » Fino e Cesar  »

Pierre Dominique Testa, ALLAUCH 2007.

À Paris rencountrè segu tóutei sèis encian cambarado emé qu avié trabaia touto sa vido. Fuguè entàntou la guerro de 1914 que sèi counouissènço si nousèron quàsi touto. Ansin counouissié lei Generau Andreani, Bryan, Difonzo e bèn d’àutrei qu’à Cesar e à Fino tout acò li faguè frapacien.

– e alor, de que vouèles que nous fague, touto aquelo raio … afustè Cesar emé soun naturau grand dubert mai à l’en-còup souspichous

– voueis aqui as rasoun Cesar, apoundeguè sa Fino, em’ uno guinchado …

– bè, de còup que l’a, lei counouissènço siervon dins la vido …

E perseguè soun raconte.

———————————————-

Ansin, li escudelè qu’à sèi coulègo Generau avié douna lei noum de Leoun Anfoux, de l’Àngi Lescudier, de Pèire-Audouard Calamo, de Pèire-Enri Garcin, de Pèire-Marc Damant, e de Pèire-Doumenique Falquet à biais que lei sauvèsson de quàuquei malemparado, li disènt qu’aquéstei joueine èron tóutei sèi nebout.

Verai que lei coussiravo coumo sèi nebout, vèire coumo sèis enfant. Car desempui que demouravo à la Bastidono e que beilejavo souto lou gouvèr de Leoun, lou gros abéié, èro de longo en liame estrech emé lei gènt de Pichàuris e d’Alau, acò de Novèmbre à Mai. Pèr ço qu’èro deis àutrei de Tres e d’Anòt, li vesié à Sant Veran, doumàci éu dins la Vau Varacho qu’èro coustiero, gardavo quàsi em’ elèi tout l’estiéu pèr mountagno. Pèr Chouas, Jerèmio, e lei Bouniàssi, que demouràvon emé éu au mas, assajarié de leis ajuda coumo pourrié …

Sebastian racountè pui, que just avans leis evenimen, lou 15 8 1939, lou Generau andreani, aguè un vesito dei mai barroco que siegue !

Ero lou quinge d’Avoust, lou jour de la fèsto de l’Assoumcien de la Vièrgi. À Baumo-Risanto, sa bastido de z’Ais sus la routo dóu Toulounet, vivié emé sa famiho. E segound ço que soun trabai de Generau deis Armado li permetié, tratavo aqui sèis afaire. Aqueste jour d’aqui uno grosso veituro Roll’s Royces arribè à Baumo-Risanto sus lei doues ouro dóu tantost. Lou mas s’escoundié darrié un fourni d’aubre centenàri. Lei marrounié sus l’esplanado de davans lou saloun, fasien emé sa còmo espesso coumo uno courouno que l’amatavo. D’arrié, sus lei pendis, uno séuvo de pin blanc mountié à l’agarrido de la mountagno dóu Mount Ventùri, qu’amount li vesien la berco dei Mounge durbi soun èstro entre roucas.

Lei cengle de roco duro, aloungueira, peressous au souléu, rebatien arèbre sus sa téulisso à la roumano, d’eslussiado de lumiero. Aqui pèr aqueste jour de fèsto que si pauvavo touto la meinado, la bastido èro pàsio. À la chut-chut, mentre que lei chato cousien soun canavas, lei drole finissien achini uno partido de Bridge.

Quouro subran lou Generau si dreissè. Alin, en dabas, destriavo un ome em’ un kepi, que durbié lei ventau dóu pourtau. Uno Roll’s Royces burello, cauto cauto, mountavo dins l’andano d’auciprès. Pui arriba de davans lou peiroun, l’ome dóu Kepi sourtè mai, que gibla durbè la pouarto. Em’ uno sabarquinado dei mai respetablo, saludè uno frumo de mai de vuetant’ an, qu’emé sa feleno seguramen s’avancèron devè lou Generau que li recounouiguè de justesso.

– o, ma chèro Madamo Coihèn…. e vous Dameisello …

– moun car Generau Andreani, desempui que si sian pas vist …

l’a bèn deis annado, sabès …

Parlèron de tout, mai subre-tout de soun vouiàgi que venien

de faire tras l’Alemagno e la Soueisso. Pèr passa pèr ue, l’èron arriba dins d’àbi de carbounié ! La noblo Barouno d’Asthour Coihèn de Pfaffenberg, racountè coumo desempui la nue de Cristau, en Nouvèmbre 1938, lei nazi avien talamen matrasssa soun mari, que n’en avié defunta siés mes après. Mai en mourènt, li avié fa jura de s’escapa en Americo e d’espera la fin de la guerro. Li ourdounè de fisa tóutei sèi richesso à soun miour ami, lou Generau d’Andreani, coumo si plasié de l’anoubli. Avien trasteja longtèms mant un mes pèr prene vertadieramen l’envelado de parti. Mai va falié, qunto que siegue l’escampo e lei mejan qu’emplegarien. Ansin emé soun serviciau fidèu, qu’avié abari, un rùssi rescàpi de la revoulucien bòuchevico d’Óutobre 1917, s’èron viesti en carbounié. Croumpèron à Freibourg, en Alemagno, un camioun plen de carboun à un brave ome que coumprenguè la maniganço, mai que li dounè pas à la Pouliço nazi, e que mume li dounè dei faus papié pèr si pousquèsson escapa eisadamen. De mai, la semano d’avans que s’enfugiguèsson, l’ome, un brave mountagnard de Séuvo Negro, li avié tambèn après à empougna un sa de carboun e à si mascara la caro, pèr que soun enmascamen pareissèsse d’èstre vidima. Ansin rassegura lou faus parèu, partè. Fuguè uno venturo coumico dins un sèns, car La Barouno de Pfaffenberg, neissudo princesso de sang reiau pèr lei Roumanov de Mouscau, deguè tuteja soun serviciau, e éu lou joueine qu’avié pas 40 an, aguè de tuteja sa Princesso.

Enfin de fiéu en courduro, arribèron à Neuchatel, ounte

poussedissié un Castèu sus lou laus qu’enfaciavo la vilo. Aqui si desvertouiè pèr acampa tóutei sèi beloio, leis estremè dins de tasco blindado. Vaguè pui à sèi banco retira touei sèi cabau souto fourmo de bihet de banco, aleva deis oustau qu’avié escampiha d’en pertout en Europo, prenguè encaro quàuquei letro d’escàmbio, e ansin garnido de touto sa richesso moubiliero, emé sa Roll’s Royces que recoubrè aqui, partèron.

La Barouno countuniè … Bonàdi la Roll’s Royces, lei soueisso e lei Francés, pensant d’avé afaire em’ uno nauto damo dóu gouvernamen, li leissèron passa. Ansin pousquèron travessa tóutei lei barràgi francés que draiavon sarra lei gènt, pèr arriba fin finalo sèns empache aqui à z’Ais. Diguè pui qu’èron descendu dins l’Hotel dóu Rèi Reinié sus lou cous Mirabèu. Mai quatecant, sènso espera mai de lesi, èron vengu l’atrouba pèr li fisa touto sa fourtuno, que partirien de seguido.

– mai …bretounejè lou Generau, iéu siéu bèn mau plaça pèr vous garda tout acò …

– chut, chut … lou rebriquè la Barouno. Vaqui : quouro la guerro sara acabado, vous làissi dès annado pèr garda rescoundudo aquesto grosso fourtuno qu’es verai demasiado. La metrés ounte voudrés, acò m’arremarco pas. Se dins leis dès an que siegon, ma feleno es pas vengudo la querre, pourrés n’en dispausa coumo vous pleira, souto coundicien que n’en dounessias lou quart à moun varlet en persouno qu’es aqui, e un quart à la Santo Glèiso. Dùvi vous dire, que dins aquesto escasènço, touei lei papafard sount deja lèst enco de moun Noutàri Neuchatel, M. Van Gluck.

Puei sus d’aquéstei mot soude, couladis e definitiéu que demandavon ges de respouenso, debanè trei valiso pleno d’or e de diamant. Dins uno saco de vouiàgi proun grando e uno tasco d’un mètre de loungour sus cinquanto centimètre de larg, tout de cuer e barra em’ un cadanas, li moustrè tóutei lei letro d’escambi e lei bihèt que devrié met’en lue segu …

Vouguèron pas manja ni béure. Avien soun batèu que leis enmenarié en Argerìo e que partié à sèt ouro de vespre de Marsiho, d’ounte d’eilalin prendien l’endeman un avioun pèr leis Americo. Sènso n’en mai dire, nimai faire d’àutrei maniero, li dounè sa man à beisa, li faguè faire parié à sa feleno e dins un vira d’ue, partèron souto l’agach dóu varlet, qu’aguè just lou tèms de li manda uno pougnado de man e un franc sourrire.

– adiéu li diguè lou Generau.

– noun, à revèire, Moussu Andreani, faguè lou serviciau em’ un douç’ esperanço dins sa voues.

… Fino e Cesar dins sa couigno au couentro de la chaminèio, , à dicho que desgouloupavo soun prone, souinavo de bounur, mai avié de mau de crèire qu’acò fuguèsse pas un conte de ma grand. 578

Voir moins