DE POLITICAS CONTRA L’OCCITAN

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA

DE POLITICAS CONTRA L’OCCITAN (2)

Pendent la Revolucion Francesa, foguèt debatuda la preséncia de las lengas nomenadas provincialas. Qualques deputats defendián que tota la nòva legislacion revolucionària deviá èsser tradusida a totas las lengas de França. Mas fin finala la decision foguèt totalament contrària a aquelas lengas.

L’abat Grégoire presentèt lo ”Rapòrt sus la necessitat e los mejans per exterminar los dialèctes e universalizar l’utilizacion de la lenga francesa” davant la Convencion Nacionala l’an 1794, ont defendiá la teoria d’un caractèr contrari a la Revolucion de las lengas e las culturas provincialas, acusadas d’èsser unes elements ligats amb l’Ancian Regim e la monarquia absolutista.

Las províncias èran consideradas coma reaccionàrias e l’esperit de la Revolucion solament se podiá defendre amb la lenga francesa (considerada coma l’idiòma de la modernitat) e amb una identitat exclusivament francesa. Pensam que la tradicionala division de França en las províncias istoricas foguèt substituida per la departamentala, amb unes noms qu’èran pas istorics, mas geografics.

L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!!

L’AASOC TOTJORN AMB L’OCCITAN !!!

D’ISTÒRIAS D’OCCITÀNIA

DE POLITICAS CONTRA L’OCCITAN (2)

Pendent la Revolucion Francesa, foguèt debatuda la preséncia de las lengas nomenadas provincialas. Qualques deputats defendián que tota la nòva legislacion revolucionària deviá èsser tradusida a totas las lengas de França. Mas fin finala la decision foguèt totalament contrària a aquelas lengas.

L’abat Grégoire presentèt lo ”Rapòrt sus la necessitat e los mejans per exterminar los dialèctes e universalizar l’utilizacion de la lenga francesa” davant la Convencion Nacionala l’an 1794, ont defendiá la teoria d’un caractèr contrari a la Revolucion de las lengas e las culturas provincialas, acusadas d’èsser unes elements ligats amb l’Ancian Regim e la monarquia absolutista.

Las províncias èran consideradas coma reaccionàrias e l’esperit de la Revolucion solament se podiá defendre amb la lenga francesa (considerada coma l’idiòma de la modernitat) e amb una identitat exclusivament francesa. Pensam que la tradicionala division de França en las províncias istoricas foguèt substituida per la departamentala, amb unes noms qu’èran pas istorics, mas geografics.

L’AASOC TOTJORN AMB LA SAPIÉNCIA !!!

L’AASOC TOTJORN AMB L’OCCITAN !!!