L’ambaixador permanent de l’estat espanyol davant la UE ha notificat la petició a la secretària general del Consell de la UE

Redacció

The Washington Post

Rebeu al vostre correu els articles de The Washington Post publicats en català a VilaWeb

Actualització: 17.08.2023 – 11:48Reproduir

00:00

01:44SilenciarSettings

Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Pas endavant per al reconeixement oficial del català a la Unió Europea. Aquest matí, el govern espanyol ha demanat formalment que el català, l’èuscar i el gallec siguin llengües de ple dret a la UE, segons que ha pogut saber VilaWeb. Aquesta era una de les peticions que havia fet Junts per desencallar la votació de la presidència de la mesa del congrés espanyol.

Tots els detalls de l’acord de Junts amb el PSOE 

A les 8.18, l’ambaixador permanent de l’estat espanyol davant la UE, Marcos Alonso, ha notificat a la secretària general del Consell de la UE, Thèrése Blanchet, que l’estat volia modificar el reglament 1, que marca el règim lingüístic del bloc europeu, perquè el català, l’èuscar i el gallec fossin llengües de ple dret.

La notificació és una carta signada pel ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares. La petició per a oficialitzar el català, l’èuscar i el gallec es pot resoldre el 19 de setembre, quan és convocada la pròxima reunió del Consell, que es farà a Brussel·les i presidirà Pedro Sánchez.

El 2005, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ja es va comprometre a promoure l’oficialitat del català a la Unió Europea, però no va fer res per activar els mecanismes que ho havien de fer possible, segons que van respondre les institucions europees a una petició de la Plataforma per la Llengua.

Actualment, la Unió Europea té vint-i-quatre llengües oficials, entre les quals hi ha el gaèlic, que és l’única llengua oficial que no és majoritària en el seu estat. Es calcula que els parlants de gaèlic a Irlanda superen per poc el mig milió de (Irlanda té més de cinc milions d’habitants).

• CATALÀ