CAM.- La cronologia que finiguèt en la batalha de Murèth de 1213 es encara objècte de discussion entre la comunautat istorica europèa. Cada cèrt temps i a de nòvas prepaustas qu’ajudan a compréner melhor çò que passèt e com ambedoas armadas participantas en aquela batalha i arribèron e com se desvolopèron aprés en la meteissa. Una lectura d’un libre publicat en 2010 mas qu’a una vision plan originala e singulara ne poiriá èsser aquesta (cronologia del libre Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213), de Martín Alvira Cabrer e que recuelh la tesi doctorala de   M.ª África Ibarra y Oroz de 1932):

Lo 6 de genièr de 1213 Pèire Ir es a Tolosa amb Raimond VIn. Una setmana aprés demana una entrevista amb l’arquevèsque Arnau Amalric de Narbona, delegat papal, e amb Simon de Monfòrt, per assajar de trobar la patz. Tanben i a los evèsques de Bordèus, Albí, Tolosa, Comenge e Carcassona a mai de Simon de Monfòrt. Lo rei demana tornar las tèrras conquistadas pels crosats. Aquestes vòlon pas e alara Pèire demana una trèva a Monfòrt. Maugrat qu’acceptada, los crosats la trincan lèu en tot atacar Carcassona.

Lo 15 de genièr lo Papa Innocènci IIIn demana a l’arquevèsque de Narbona d’arrestar la crosada. E rebremba a Monfòrt qu’es vassal de Pèire. Dos jorns aprés ordèna Monfòrt de tornar totas las tèrras conquistadas pels crosats. Encara lo jorn 18 demana a totes los representants de la glèisa d’acceptar las prepaustas de Pèire. Mas la responsa de la glèisa catolica occitana al papa es que l’eretgia catara s’espandís mai e mai. Al còp, l’arquevèsque de Narbona demana a Pèire defendre pas Tolosa.

Lo 27 de genièr de 1213 Raimond VIn de Tolosa e lo sieu filh Raimondèt se declaran vassals del comte de Barcelona e rei d’Aragon Pèire Ir. Lo meteis jorn lo comte de Comenge se declara vassal de Pèire e tanben o fa Gaston VIn, vicecomte de Bearn. Lo 7 de febrièr Pèire aufrís la siá proteccion als templièrs de Tolosa.

L’amassa de l’armada occitana e catalana

Lo 7 de febrièr Pèire amassa una armada catalana, aragonesa e occitana a Tolosa. Dos setmanas aprés la glèisa catolica occitana demana tornarmai al Papa d’arrestar pas la crosada contra los catars. Pendent la fin del mes Pèire desfisa Monfòrt. Puèi aqueste se declara pas pus vassal del comte barcelonin.

Lo 3 de març Loís, prince de França se’n va a ajudar los crosats a París. Lo jorn 6 Raimond de Rocabertí, evèsque de Tarragona certifica per escrich que los comtes de Tolosa, Fois e Comenge  a mai del vicecomte de Bearn son ara vassals del rei d’Aragon. Pèire envia un delegat a París per maridar la filha del rei francés amb sòn filh. Totun, Felip August, rei de França, enebís al sieu filh de se n’anar a la crosada, car i a guèrra contra Anglatèrra.

Lo 21 de mai Innocènci IIIn confirma a Pèire Ir que la crosada contunha e que cal signar la patz amb Monfòrt. Puèi o comunica a Monfòrt e a los evèsques catolics occitans. Lo 18 de junh una armada occitana se dirigís al castèl de Poicelsi per luchar contra lo sètge de Guy de Monfòrt. Lo castèl es liurat de l’ataca crosada.

En julhèt es atacat lo castèl de Pujol e los crosats que i a morisson a mans de l’armada tolosana e catalana. Lo 22 Arnau Amalric demana tornarmai a Pèire una trèva pr’amor que la crosada contunharà. Lo 17 d’agost Joan sens Tèrra, rei d’Anglatèrra e duc d’aquitània confirma a Raimond VIn de Tolosa que, abans d’un an arribarà una armada gascona e anglesa per defendre Tolosa.

Lo meteis jorn Joan sens Tèrra confirma a Pèire una aliança militara, malgrat que la volontat es d’arribar a un acòrd amb lo papa. Lo 6 de setembre de 1213 una armada catalana e aragonesa dirigida per Pèire Ir crosa los Pirenèus per Benasc, la Pica, Banheras de Luishon, Marinhac e Valcabrèra. Una autra armada catalana crosa Urgèl e Puigcerdan o Perpinhan en tot crosar lo comtat de Fois. La batalha arribarà lèu lo 13 d’aquel mes e Catalonha e Occitània cambiaràn per totjorn la siá relacion aprés sègles d’èsser lo meteis país politic, cultural e lingüistic.