Un lop aviá crebat …
Vòli pas ensajar de vos dire la jòia
que li aguèt alavetz pels bosquès de Bossac ;
per tal que z’o pintrar n’ai pas pro bèla cròia.
Vos dirái solament qu’a-n-aquela ocasion,
anhèls, fedas, motons, besocas e vacius
per ben fèstar sa mòrt dançèron la borrèia
dempèi solelh levat duscas al jorn falit.
Uno feda pourtant* foguèt pas d’aquela idéa.
e se’n anguèt caumar jos un garric.
Que las aviá ? … Son filh, qu’èra lo pus fringaire,
en trotinent li’n ven demandar las rasons.
Qu’avètz donc, ço li fes, qu’avètz, ma paure maire ?
Jamai tot lo tropèl n’es estat tant joiós
e vos, mai que jamai, sètz inquieta, sètz trista :
lo lop es mòrt pourtant*, es que z’o sauviatz pas ?
Es mòrt … l’an escorgat … e sa pel l’ai vista.
– Mon filh, zo fa(gu)èt la maire, ai ben après son trespas ;
mes vesi pas aquí çò que tant vos exita.
Se quauqu’un ne pòt rire, aquò’s que ne profita ;
qual es aquò ? … los pastres, aquí tot.
Crenhi mai lo bochèr* que non pas cap de lop.
*francisme de l’autor
Abat A. Hérétié – Fable en occitan du Curé de Lamagdalaine (46) fin 19ème siècle ![]()
LA FEDA E L’ANHÈL
Un lop aviá crebat …
Vòli pas ensajar de vos dire la jòia
que li aguèt alavetz pels bosquès de Bossac ;
per tal que z’o pintrar n’ai pas pro bèla cròia.
Vos dirái solament qu’a-n-aquela ocasion,
anhèls, fedas, motons, besocas e vacius
per ben fèstar sa mòrt dançèron la borrèia
dempèi solelh levat duscas al jorn falit.
Uno feda pourtant* foguèt pas d’aquela idéa.
e se’n anguèt caumar jos un garric.
Que las aviá ? … Son filh, qu’èra lo pus fringaire,
en trotinent li’n ven demandar las rasons.
Qu’avètz donc, ço li fes, qu’avètz, ma paure maire ?
Jamai tot lo tropèl n’es estat tant joiós
e vos, mai que jamai, sètz inquieta, sètz trista :
lo lop es mòrt pourtant*, es que z’o sauviatz pas ?
Es mòrt … l’an escorgat … e sa pel l’ai vista.
– Mon filh, zo fa(gu)èt la maire, ai ben après son trespas ;
mes vesi pas aquí çò que tant vos exita.
Se quauqu’un ne pòt rire, aquò’s que ne profita ;
qual es aquò ? … los pastres, aquí tot.
Crenhi mai lo bochèr* que non pas cap de lop.
*francisme de l’autor
Abat A. Hérétié – Fable en occitan du Curé de Lamagdalaine (46) fin 19ème siècle ![]()
