Max Rouquette faguèt de la garriga mai qu’un decòr : una matriça intima e universala. Cada pèira, cada perfum, cada volada d’insècte ven de matièra per escriure e somiar. Es aquí, entre sciéncia e poesia, que se farga sa votz singulara : una pròsa enradigada dins la tèrra occitana e dobèrta sul mond. Lo film camina dins sa dralha, d’Argelhièrs a Montpelhièr en passant per Sant-Saturnin, per tornar trapar aquel bof « engarrigat », capable de religar lo real e l’imaginari, la memòria e l’eternitat.
Ua produccion de Saison Cinq, ua realizacion d’Alexandre Cartigny.
𝑓𝑟
Max Rouquette a fait de la garrigue plus qu’un décor : une matrice intime et universelle. Chaque pierre, chaque parfum, chaque vol d’insecte devient matière à écrire et à rêver. C’est là, entre science et poésie, que se forge sa voix singulière : une prose enracinée dans la terre occitane et ouverte sur le monde. Le film chemine dans ses pas, d’Argelliers à Montpellier en passant par Saint-Saturnin, pour retrouver ce souffle « engarrigat », capable de relier le réel et l’imaginaire, la mémoire et l’éternité.
Une production de Saison Cinq , une réalisation d’Alexandre Cartigny.
