Ai lo còr sarrat quand pensi que deman tamparai la botiga de Tolosa pel darrièr còp. Per tot dire me sembla pas possible.Tantes rencontres i faguèri, tantas dimenjadas passèri dins aqueles 27 mèstres carrats, tant de temps e d’energia balhèri per enfortir la preséncia de la lenga e de la cultura nòstras dins la ciutat mondina… Aquela pagina la pòdi pas virar lo còr leugièr. Pr’aquò partissi amb los testimònis d’amistat de los que passèron à la botiga ièr e uèi per me dire : adieu Macarel, as portat ta pèira al clapàs , te gardarem una plaça dins nòstra memòria. Mercé a eles e mercé à totes los que faguèron viure Macarel Tolosa. Solide contunharem l’aventura Macarel sus internet, mas me mancaràn aqueles moments de partatge, de galejadas e d’amistat. Me mancaràn mai que o pòdi dire.
« Deman tamparai la botiga de Tolosa pel darrièr còp »
